Makinoblog

Quan hi havia ampliadores i les imatges en blanc i negre apareixien màgicament transformant l’halur en plata metàl·lica, o sigui, al pleistocè, a molts ens agradava requadrar els nostres treballs amb vores irregulars. Aquell emmarcat impressionat directament sobre el mateix paper fotogràfic proporcionava una aparença més artesanal i en molts casos destacava el subjecte retratat. Això s’ha perdut amb la digitalització? No, de cap manera, tan sols ha canviat de forma, com gairebé tots els aspectes de la fotografia. Ara, la manera més senzilla d’aconseguir efectes semblants és per mitjà de filtres –plugins– connectats al programa d’edició i retoc que utilitzem. El paquet més complet i flexible es diu Onone Photoframe (abans Extensis Photoframe) i permet una infinitat de possibilitats d’emmarcat. També és veritat que amb un escàner pla, cartolina negra, pinzells, vidres i rotuladors es pot experimentar en aquest camp, però els dissenys que inclou la biblioteca d’aquest programari estan molt ben treballats i són estèticament preciosos.