Makinoblog

No calien ni tanta expectació, ni tantes dates de presentació ni tanta parafernàlia. La nova Olympus E-P1segurament és una bona càmera, amb unes dimensions contingudes, ben construida i amb un sensor de 13×18 mm (igual que els de les rèflex 4/3). Però, a diferència de les Pen amb les que s’ha intentat comparar (ara que fa 50 anys de la primera), no innova. Innovar hauria estat incorporar un visor mixte òptic/electrònic. O fer que l’obturador es mantingués tancat quan l’objectiu no està muntat. O preveure un sistema d’enfoc manual per doble imatge. No hi ha res de tot això. En canvi sí que hi ha les quatre pijadetes de software amb les que aplicar efectes d’aquells que la primera vegada ja cansen, un visor òptic només per al 17 mm pancake i molta propaganda. Per no haver-hi, no hi ha encara cap mostra en RAW del rendiment del nou sensor CMOS de 12,3 megapíxels. Caldria veure com es comporta a la sensibilitat màxima anunciada de 6.400 ISO. En definitiva, jo m’he endut una decepció, m’esperava alguna cosa més que una compacta d’òptica intercanviable sense més. I de moment no hi ha res més que això.