Makinoblog

Als enginyers de Ricoh caldria atorgar-los, com a mínim un premi al disseny innovador. Són coneguts els problemes que ha patit Leica en fer funcionar més o menys correctament una àmplia gamma d’òptiques de focals diferents sobre un mateix sensor. Amb diferents tipus de microlents repartides sobre cada fototransistor i una mica de software han aconseguit bons resultats. Faltaria comprovar què passa amb focals extremes en termes de vinyetejat i distorsions cromàtiques. El sistema GXR, en canvi, proposa una altra solució per compatibilitzar objectius i sensors: fer-ne un conjunt, una sola peça intercanviable. Quan canvies d’objectiu també canvies de sensor amb la qual cosa el rendiment d’un i altre estarà sempre optimitzat. El principal problema podria ser el preu, ja que cada òptica obliga a pagar també un sensor, però per altra banda, en tractar-se d’un sistema complet s’evita completament el problema de la neteja del sensor. En tot cas, això demostra que encara hi ha molt de camí per recòrrer en el camp de la fotografia digital i que no tot està, ni de bon tros, inventat.