La passada setmana va tenir lloc a Porto la setena edició del Congrés Internacional Challenges 2011 organitzat per la Universitat do Minho al que vam assistir per participar en una taula rodona sobre tecnologies emergents. Aquest congrés, punt de referència obligada a Portugal, fa catorze anys que es celebra i intenta aprofundir i reflexionar sobre aquells reptes que la tecnologia suposo en el món educatiu. D’ entre molts temes es va parlar força del model 1×1 i la seva implementació com també de les dificultats que ha suposat integrar la tecnologia en estructures no del tot preparades. A la taula de tecnologies emergents, es va fer esment del mobile learning com una de les tecnologies que tindran més impacte en el camp educatiu en un futur ben immediat. Entenem per tecnologies emergents aquelles eines, conceptes, innovacions i avenços que s’utilitzen en diversos contextos educatius, per obtenir determinades finalitats que es poden descriure com l’evolució dels organismes existents en un estat d’ “esdevenir” (Veletsianos, 2010). Alguns exemples en són els mons virtuals, els jocs en línia, el vídeo digital en línia i algunes eines de la web 2.0. Els llibres Handbook of Emerging Technologies for Learning de George Siemens and Peter Tittenberger, del Learning Technologies Centre (LTC) de la University of Manitoba i Emerging Technologies and Transformative Learning de Brendan Calandra and George Veletsianos tracten aquests conceptes i són especialments aclaridors.
D’ altra banda, una de les qüestions en què més es va incidir va ser el concepte d’ aprenentatge emergent i com aquest modifica –i encara ho farà més- els patrons tradicionals de l’ aprendre. Seria molt interessant -i necessari també-prendre en consideració el punt de vista que aborda la relació entre les TIC i l’aprenentatge transformador, doncs introdueix al concepte d’ aprenentatge emergent entès com un fenòmen que va més enllà dels plans d’ estudi i el disseny curricular. En una entrevista recent, la Dra. Eleonora Badilla, experta en el tema, diu: “hi ha un altra aprenentage i no ens n’adonem…”. En referir-se a l’ aprenentage emergent, Badilla dóna pautes als diversos agents educatius sobre com tenir en compte aquest altre aprenentatge i saber-lo incorporar –i també avaluar- en els processos educatius reglats. Entre les pautes que proposa cal destacar: promoure el canvi entre el professorat, intentar no cometre les mateixes errades que s’han produït en determinats moments d’ implementació de les TIC a les aules, i precisament dóna l’ exemple del projecte 1×1, tenir certa claredat conceptual sobre la qual fonamentar els processos i les bastides d’ aprenentatge, i participar i compartir activament en xarxa i compartir el coneixement … Un exemple d’ aprenentage emergent serien les nombroses iniciatives esporàdiques que sorgeixen a les xarxes com Twitter i Facebook on el professorat s’ organitza de manera espontània per no només compartir recursos i construir coneixement, sinó per crear projectes col·lectius orquestrats totalment des de fora de l’ àmbit formal i amb resultats realment espectaculars. Ens cal trobar mecanismes per poder valoritzar aquests projectes i promoure’ls com una font s’ aprenentatge continu, tan o més potent que l’ aprenentatge “de tota la vida” …