Juliol és -tradicionalment- temps per a la formació. Hi sovintegen jornades d’ innovació, congressos, escoles d’ estiu i altres events que el professorat aprofita per actualitzar-se i posar-se en dia en aspectes ja siguin de caire metodològic o bé més instrumental. Les darreres setmanes he tingut la gran sort de poder participar en algunes iniciatives d’ aquest tipus, a les que voldria dedicar aquesta entrada, bàsicament perquè tot i ser de caire ben divers, tenen alguns punts de conexió prou interessants. Així, des de finals de juny he assistit com ponent a la DisCo Conference, a Praga, a les jornades d’ innovació Novadors a Alcoi (#novadors12), al Congrés Internacional Multidisciplinar en Investigació Educativa (#cimie12) a Barcelona i a un curs d’ estiu de la Universitat de Santiago de Compostela: “Nuevas fronteras en la igualdad de oportunidades 2.0: Educar en la comunicación igualitaria” que té lloc aquests dies a Lalín, Galícia, lloc des del que escric aquestes línies.

Tot i que les aquestes accions formatives s’ adreçaven a un tipus de públic bàsicament constituït per mestres, professorat de secundària, o professorat universitari, destacar com un tret comú l’ esforç dut a terme per aquest professorat que es trasllada des de molts punts geogràfic per continuar formant-se en un moment de crisi, de retallades de sou i també d’ anuncis de futures retallades a accions formatives, algunes també considerades casos d’ èxit. De les jornades Novadors, destacar que van tenir més de 300 assistents i del CIMIE, que s’ organitzava per primera vegada en va tenir més de 600. Dir que els preus d’ inscripció en tots els casos éren molt baixos i que s’ allunyaven de les quotes d’ inscripció realment altes dels congressos habituals. En el cas del congrés CIMIE destacar també que es basa en un model organitzatiu molt democràtic, és dir, de baix a dalt, o bottom-up, i en la participació voluntària de tots els agents que hi participen. Voldria fer referència al fet que accions com aquestes, que no han estat organitzades per la insititució, esdevenen un èxit tant per l’ altíssim grau de participació com per la qualitat de les comunicacions i experiències presentades. L’ ús de les xarxes socials i el seu rol de propagació exponencial de la informació tant en la visibilització com en la difusió d’ aquestes iniciatives indiquen també que alguna cosa està canviant i que els espais d’ aprenentatge informals com les xarxes poden esdevenir determinants també en processos formatius.

Finalment, un darrer paràgraf dedicat al curs d’ estiu “Nuevas fronteras en la igualdad de oportunidades 2.0: Educar en la comunicación igualitaria” on s’ aborda la perspectiva de gènere i les Tecnologies de la Informació i la Comunicació i com aquestes empoderen les dones i el seu lideratge a la xarxa. Les ponències tracten temes com l’ús de les xarxes socials i participatives en educació, la imatge estereotipada de la dona en els videojocs, l’ús del llenguatge inclusiu i no sexista a la xarxa, la violència i el ciberbullying o com es gestiona la identitat d’homes i dones des dels propis mitjans de comunicació. Molt interessant, tot plegat, especialment perquè hi participen feministes reputades de gran renom, com Gusi Bertomeu o Marisa Rebolledo , i altres experts en els temes mencionats, com és el cas d’ Urko Fernández, de Pantallas Amigas perquè ens aporten mirades que cal tenir presents, ara més que mai, i saber fer visibles també a l’àmbit educatiu.