Més sobre les eleccions Cantonales
L’altre dia m’he deixat al tinter la participaciὀ d’un grup encapçalat per un personatge singular en l’escenari rossellonès, Raymond-Ramon Faura. Raymond-Ramon és un home jove, d’una gran i encantadora personalitat, perὁ una personalitat que sembla desdoblar-se. Per la cultura és Ramon. Per la polἰtica Raymond. Cronologicament hi ha Ramon. Ell és el creador fa deu anys dels Angelets de la Terra. Qui no ha vist un dia o altre l’espetegant logotip d’aquesta entitat : dos trabucs alats i creuats sobre el nostre escut losanjat. A l’inici es veia sobretot als partits de la USAP. Els Angelets eren com un club més d’aficionats. El gruix del seus simpatitzants li ve probablement d’aquἰ. Ha sabut fer evolucionar aquesta joventut cap a accions més compromeses amb la llengua i la cultura amb una revista, una exposiciὀ sobre els països catalans, el toc català d’una estructura municipal pels joves , l’organitzaciὀ de vetllades musicals a la Universitat de Perpinyà, la creaciὀ d’un grup de correfocs i diables etc. Aquest dinanisme li ha obert un justificat crèdit a prop de diverses autoritats i personalitats al Sud. Últimament va fomentar, amb diversos artistes, el Col.lectiu Joan Pau Gine que vol estimular la creaciὀ en català dels cantants i mὐsics siguin individus o bandes. Aixἰ és que hem tingut entre altres una magnἰfica interpretaciὀ en amazigh de l’Estaca. Fa quatre anys va iniciar l’organitzaciὀ de la « Setmana per la Llengua » festival itinerant amb una vetllada de poesia multicultural, la presentaciὀ d’un film en català – enguany « Pa negre » – una vetllada de teatre (Font Freda) i dues vetllades amb bandes musicals. Un dels mèrits d’aquestes animacions és la voluntat de promoure i integrar tota mena d’immigrants. Vet aquἰ per Ramon-Jekyll. Vejam ara Raymond- Hyde. Quan va per polἰtica Raymond Faura amb el mateix dinamisme , lideratge, i voluntat d’integraciὀ, es fica la bandera catalana a la butxaca. En el nom del moviment que havia muntat quedava alguna cosa de català : es deia « Politcat ». Aquest deix d’identitat d’ara endavant és esborrat. El nom del moviment és ara « Politic66 ». Raymond ho justifica dient que Politicat.fr no era disponible a la xarxa. Fins ara, eleccions municipals, cantonals o europees, Raymond i/o el moviment es volia independent dels altres partits. Ja no és el cas. Raymond acaba d’adherir al Parti radical de gauche (P.R.G.) . De fet una mena d’apèndix del « Parti socialiste ». Precisament es presenta al Canton de Perpignan Cabestany amb el recolzament d’aquest ὐltim partit. I aquἰ la cosa esdevé preocupant. Entre altres coses el President del P.R.G. Sr Baylet, amo de la « Dépêche du Midi », es proposa de posar a disposiciὀ del reietὀ de Montpeller i Perpinyà, el « socialiste » Sr Bourquin, els seus mitjans de comunicaciὀ. L’Indépendant té tots els defectes del mὀn mes és encara un diari d’aquἰ. Cal fins i tot que caigui aquest ὐltim i dèbil reducte per mor que la nostra completa absorpciὀ per la terapolis montpellerenca sigui completa i definitiva. Altra cosa tan o més greu : aquest partit és una mena d’ectoplasma on hi cap tothom. Entre altres hi trobem un gran enemic de tots els pobles de l’hexàgon, el batlle de Bastia, el cors Zucarelli. Recordem que el dit senyor va venir a Perpinyà no fa gaire convidat per l’ultra jacobino-bonapartista entitat anomenada Association de Défense des Pyrénées Orientales dans la République. Aquesta entitat fou fundada fa tres anys pel Sr. Olivier Amiel. Conseller del dit Bourquin quan era Président du Conseil Général, el Senyor Amiel acaba d’ésser nomenat responsable de l’àrea de Culture del partit de l’antic ministre Chevénement, el Mouvement républicain et Citoyen (M.R.C.). És ell Chevénement qui havia nomenat el Préfet Bernard Bonnet a Cὁrsega desprès de l’assessinat del Préfet Claude Erignac. Ens l’havia tret de sobre precisament perquè havia apreciat la seva lluita contra la llengua i la cultura catalanes. Era l’home de la situaciὁ, deia. Li van donar poders de proconsul. Hom sap com la cosa va acabar.
Tot aixὁ, amic Ramon, fa pudor. No podes desfer el Dilluns lo que has fet el Diumenge. Confii que un dia Ramon Jekyll arribarà a se desfer de Raymond-Hyde. Malauradament el paἰs no pot esperar gaire. Necessitem Ramon Faura a la polἰtica catalana.