La resolució d’ahir del Consell nacional del PSC deixa les coses clares.
El Psc està a favor del dret de decidir que no es pot decidir i l’exerceix sobiranament. No vol trencar el reialme d’Espanya i el que desitjaria, si fos possible, seria una Espanya « plural i federal ».
Reconeixen que avui aquesta perspectiva és un « atzucac », degut, diuen, a l’intransigència del Partido Popular. Són tan segurs que els seus, els del Psoe, ho acceptarien ? De cap de les maneres. Mammen més de Catalunya els pseudosocialistes espanyols que la dreta criptofranquista.
Per intentar desvirtuar per endavant l’ampla majoria que es pronunciarà unilateralment per l’independència esgrimen l’argument segons el qual el Parlament de Catalunya ha legislat que la revisió de l’estatut necessitava una majoria dels 2/3. Però el Parlament no ha pas mai legislat que una tal majoria era necessària en cas de referendum. I si aquest hagués està el cas el Parlament podria, sobiranament, decidir que una majoria absoluta té poder vinculant.
Per espantar el personal esgrimen també l’argument del fracassat Pla Ibarretxe. Però l’argument es gira en contra dels seus autors. Si va fracassar el pla Ibarretxe és precisament perquè l’ex lehendakari no va tenir la valentia de la ruptura. És una lliçó ben clara per tots els independentistes.
Poc a poc mentres s’apropa el terme acordat el panorama s’aclareix : els espanyolistes del ppsoe surten dels núvols de les ambigüitats i es veuen obligats de donar la cara. La boira s’escampa. Millor així.