Sort del complicat i poc democràtic sistema electoral francès per les eleccions municipals. Si haguessim votat amb les modalitats vigent Alberes enllà tindriem probablement, avui, com a batlle de Perpinyà, el senyor Louis Aliot, responsable del Front National, i company sentimental de la seva presidenta Marine Le Pen. La seva llista ha aconseguit el més gran nombre de sufragis a la primera volta (34,18 % ). Finalment a la segona volta, Diumenge passat, és el candidat de la « droite », Jean-Marc Pujol que fou elegit desprès que el candidat del « Parti socialiste » hagi renunciat a mantenir-se i que els 6 altres candidats no hagin complert les condicions per a fer-ho. Tanmateix a la segona volta Louis Aliot ha obtingut 44,89% dels vots.
El Front National, partit feixistoide, és, evidentment, un enemic declarat de les llengües i cultures minoritàries. Els seus europarlementaris han votat en contra de la resolució Alfonsi i a l’Assemblée Nationale els seus diputats es van oposar a la proposició de llei constitucional que hauria de permetre la ratificació (simbòlica, i potser contraproduent, vista les reserves incluses en el projecte) de la Carta europea.
Tot i així assistim a la « resistible ascensió »d’un partit que ja es presenta com a segona força política de l’hexàgon, segona força que alguns sondejos donen com a triumfadora a les properes eleccions europees.
És poc de dir que el moviment nord-català no ha fet res per impedir aquest éxit de l’extrema dreta. Units els tres partits que tenim (Unitat catalana, Esquerra Republicana de Catalunya, Convergència democràtica de Catalunya) haurien pogut esperar arribar a un resultat políticament significatiu, el que hauria permès d’ engegar una dinàmica de reconquesta, dinàmica sense la qual anirem de mal en pitjor. Però el campanilisme partidari domina. Unitat ha mantingut una presència simbòlica – i cada vegada més reduïda – a la llista de la « droite » presència contraposada a la d’un transfug del partit ultra jacobi del Chevénement. Convergència s’ha mig amagat darrere d’una llista d’una joventut polimòrfa recolzada discretament per les joventuts de CDC, llista que va fer un resultat testimonial. I Esquerra va comptar els punts dient que es preparava per batalles venidores…
Poca broma. Si sem pas capaços d’engegar una política catalana unitària de resistència les petites conquestes de cinquanta anys de penes i treballs poden ser demà aniquilades. Sota el guant de vellut que s’havia posat el candidat FN hi ha una ma de ferro a punt per escanyar-nos.