Presidencials: I ara què?

Diumenge anant a votar vaig encontrar l’antic batlle de Perpinyà, el Senyor Jean-Paul Alduy. Em pregunta (en francès) : «I tu què votaràs?». Li confii que estic dubtant entre Poutou (el candidat trotskista) i Lassalle, el bearnès centrista. Em diu: «votar Poutou o Lassalle és votar Fillon, cal votar Macron» S’ha declarat públicament a favor del candidat En Marche això fa que no em sorprèn. Vaig dubtar una mica. Mes finalment vaig votar Lassalle, el diputat qui, a l’Assemblea, per la defensa d’un servei públic amenaçat en el seu territori, va interrompre el discurs d’en Sarkozy amb l’himne occità Se canto, el qui va recórrer a peu més de 5000 kms per anar a l’encontre dels ciutadans, el qui va fer una vaga de la fam de prop de trenta dies per impedir la deslocalització d’una empresa de la seva vall, l’únic candidat qui, en el manifest oficial (professió de fe) esmentava les llengües regionals.

Diumenge vinent tornar mai a votar… Hi aniré, com molta gent, per barrar el pas a la Le Pen. Crec que l’aggiornamento programàtic del Front National és purament cosmètic. L’ADN d’aquest partit queda el feixisme. Si no que ens expliquin, entre altres, com és que els guarda espatlles de la Sra Le Pen fossin dos individus que, al cap d’un comando, van irrompre, fa pocs anys, en la seu de la Casa de la Generalitat a Madrid a l’acte de celebració de l’11 de setembre amb la voluntat d’atemorir els participants. Recordem que en Jordi Vera, en el ple municipal de la Fidelissima, ho va denunciar ensenyant una foto de la Sra amb els dos individus. Louis Alliot va pretendre que era fals, que dipositarien una queixa, que demanarien danys i perjudicis, i cols i naps i cuentos. . Hem pas sentit a parlar-ne més. Això vol dir que la xurma feixistoide constituia no fa gaire el braç protector d’aquesta senyora. No oblidem que en l’actual constitució francesa hi consta un article 16 que permet al President, quan les institucions de l’estat són greument amenaçades, d’instaurar una mena de dictadura de salut pública. Un atemptat, una manifestació, qualsevol pretexte, podrien permetre al FN de liquidar l’estat de dret. Qui queda a casa Diumenge amb l’argument que no s’ha de triar entre els dos contrincants és objectivament còmplice del FN. És el cas del Sr Mélenchon, amargat, pobret, per la seva derrota.

Pel que fa al combat per la recuperació de la llengua i de la cultura catalanes al Rosselló-Alta Cerdanya amb la Le Pen tenim una clara enemiga. Amb el Macron no crec que sigui el cas. El seu aliat el centrista Bayrou fou el qui, quan era ministre de l’Education Nationale, va permetre a les escoles immersives com la Bressola de ser concertades amb l’estat. En Macron s’ha declarat a favor d’una certa autonomia dels establiments d’ensenyament el que sembla una posició relativament favorable a les nostres escoles. Per tot lo altre sabem que els qui pretenen ser ni de dreta ni d’esquerra fan la política de dreta. Serà el cas. Però la dreta es pot combatre políticament, el feixisme és molt més complicat.

Perpinyà, 1er de maig 2017