Diari de campanya – … i diuen que plou

La paciència i el sentit democràtic dels catalans són bíblics. És sorprenent veure com el PP es passeja per casa nostra a demanar-nos el vot sense que hi hagi un terrabastall.
És el PP i els seus mitjans de comunicació els qui van endegar la campanya anticatalanista més important dels darrers 30 anys, arran del nou estatut de Catalunya. Una reacció tan desaforada que ha deixat una petja anticatalana dins de l’opinió pública espanyola que trigarà molts anys a diluir-se; una campanya que ha vorejat la xenofòbia i que, a més, volia trencar la convivència dins del nostre país.
És el mateix PP que s’entesta en voler desmuntar l’integrador sistema educatiu català, elogiat arreu d’Europa. Al llarg de tres dècades hem construït una escola catalana oberta, plural i amb igualtat d’oportunitats socials i lingüístiques que ha esdevingut l’obsessió del populars. Prefereixen escoles segregades i l’apartheid lingüístic enlloc d’oferir solucions reals als nostres problemes econòmics.
Són els mateixos que deixen que ens titllin d’insolidaris i avariciosos enlloc d’agrair sincerament l’esforç immens que fa la societat catalana amb el dèficit fiscal de 16.500 milions d’euros anuals. Només som importants per a ells a l’hora de munyir-nos, quan demanem una solució justa, El Pacte Fiscal, per poder crear ocupació i benestar, miren cap el cel, xiulen i diuen que no saben que és això.
Ara en Rajoy diu que recolzarà Catalunya. Quina Catalunya? La real, la solidària, la integradora, l’explotada fiscalment o bé la imaginaria, la que voldrien ells, feta a la seva imatge i semblança, postrada i sense caràcter nacional?
Diumenge és el moment de demostrar quina és la nostra reacció democràtica enfront dels greuges rebuts pel PP. Cal un diluvi de vots en favor de la única força política que pot representar el catalanisme majoritari de forma eficaç a Madrid. Convergència i Unió.