Un estat espanyol sense crèdit

La prova del nou de la credibilitat del nou executiu espanyol serà, sens dubte, el pagament dels 759 milions d’euros deguts a la Generalitat. Més enllà de les prou crítiques finances dels catalans, es tracta de veure la capacitat del govern espanyol de respectar les seves pròpies lleis i els compromisos signats amb les diferents institucions.
La sortida no es farà a través de les declaracions grandiloqüents a quines ens tenen acostumats el líders del partits majoritaris espanyols. És temps d’acció, de mesures decidides i de reordenació del aparells institucionals i econòmics de l’estat. En aquests moments, cap discurs retòric pot tenir credibilitat si no va acompanyat de fets.
Quin crèdit pot tenir un govern davant de les institucions europees i els mercats quan incompleix sistemàticament els seus compromisos amb les lleis fonamentals del seu ordenament? L’Estatut de Catalunya és una llei orgànica de l’estat, no ho oblidem, i el seu incompliment compromet greument el crèdit del govern espanyol. Si l’executiu espanyol és incapaç liquidar un deute de 759 milions del 2008, cal pensar que no s’en sortirà amb el seguit de mesures que reclamen les institucions europees per poder remuntar la crisi.
La opinió pública espanyola ha estat molt diligent a l’hora de degradar Grècia arran de la seva fallida. Els adjectius pel país, les seves institucions i els seus polítics han estat molt durs; entre d’altres coses, han estat acusats de falsejar l’estat del comptes de l’estat sistemàticament. Una música que sona molt Espanya: transferir el deute de l’estat a les autonomies; un finançament deficitari crònic per a CCAA i ajuntaments; l’incompliment de pagaments compromesos, com ara la disposició addicional tercera o el fons de competitivitat, etc.
L’estat espanyol està més a prop de Grècia que d’Alemanya. Per redreçar la situació, abans que el diners, cal canviar les actituds i, d’aquestes, la primera ha de ser la honestedat política i el compliment dels compromisos.
Els 759 milions són, també, la darrera penyora de la credibilitat del Regne d’Espanya a Catalunya. Si els sacrificis dels catalans no es reconeixen i els pactes amb l’estat són incomplets de manera sistemàtica, caldrà qüestionar-se molt seriosament la convivència futura entre ambdues nacions.