Un cop finalitzades les festes nadalenques és hora de parlar de turisme. En primer lloc, perquè el descens de l’activitat productiva d’aquesta indústria en aquestes dates pot permetre a responsables i professionals una perspectiva més adequada. En segon lloc, perquè cal afrontar el reforçament d’una de les activitats econòmiques que té més possibilitats de retornar-nos als nivells de prosperitat i benestar que desitgem.
Tot i la forta competència existent, el turisme és un dels poques activitats que no poden témer la deslocalització, com succeïx amb d’altres activitats industrials. Els atractius físics de casa nostra romanen i, encara que alguns productes turístics estàndards són reproduïbles en d’altres indrets, les platges, les muntanyes, l’arquitectura o l’estil de vida són el nostre patrimoni exclusiu.
Tot i això no poden baixar la guàrdia i hem de millorar la nostra competitivitat. Cal que el nostre turisme guanyi encara més valor afegit en el mercat global i pugui així fer front a destinacions competidores d’arreu del món. Les claus per a millorar aquest valor afegit són la qualitat i l’experiència.
La qualitat es troba en el camí de l’excel·lència en el nostre propi treball turístic. La qualitat d’una destinació poc té a veure amb el turisme de luxe – un segment que cal seguir potenciant – sinó en un conjunt de factors que sovint transcendeixen a les pròpies empreses turístiques. La netedat, la seguretat de les destinacions, el tracte exquisit i competent de professionals, de botiguers, de restauradors i de ciutadans envers als visitants estan a la base de la qualitat d’una destinació.
En aquest camí d’excel·lència cal canviar la mentalitat de la nostra societat cap el turisme. Si em permeteu l’anglicisme, cal transformar la nostra indústria turística en una indústria de l’hospitalitat. Hem d’esdevenir perfectes amfitrions i transformar les estades turístiques en experiències úniques.
L’experiència del visitant és el factor de la nostra fortalesa en competitivitat global. Significa prescripció positiva en el seu entorn, repetició de les seves estades a les nostres destinacions, contribueix de manera decisiva a la desestacionalitació i conté un efecte multiplicador en la promoció turística d’empreses i institucions.
En les mesures de reactivació econòmica i de creació d’ocupació cal tenir molt en compte la indústria de l’hospitalitat. El nou executiu central, per exemple, ha de donar la resposta definitiva al finançament dels municipis turístics, focus de creació de riquesa, ocupació i exportació.
No vull defugir de parlar de la taxa turística i en aquest sentit confio que els grups de treball que s’han creat per part del Govern Català i del sector turístic, trobaran l’equilibri i la mesura equitativa que tots plegats desitgem.