Mentre que a Catalunya la reactivació econòmica i la reducció de l’endeutament de la Generalitat és el centre de l’activitat política a l’estat espanyol no és així. Si més no en els debats polítics a nivell autonòmic i local. Les eleccions són a les portes i el PSOE i el PP, en una entesa implícita, no han obert el meló de les retallades que s’hauran de fer en les seves respectives autonomies. Tota la rigorositat financera que es exigida al govern de Catalunya per la vicepresidenta Salgado desapareix en quan es tracta d’afers domèstics espanyols;si més no fins el dia després de les eleccions locals i autonòmiques, amb la pèrdua consegüent de temps i oportunitats de redreçament.
De fet, si és parla de retallades, un altre cop amb l’entesa implícita del PP i PSOE, és per qüestionar tot l’edifici de organització autonòmica de l’Estat. Segons els responsables polítics, o els seus “experts” de torn, les autonomies són un despesa econòmica més que qüestionable però en cap cas qüestionen la gestió de les comunitats autònomes majoritàriament a mans d’aquests partits, els darrers 30 anys.
Qui si que ha retallat despeses és el govern central disminuint els sous dels treballadors públics un 5% i , gràcies a l’enginyeria político-financera, carregant bona part del cost econòmic de les seves decisions de govern a les autonomies o als ajuntaments, sense consultes prèvies; i encara cal afegir el mal hàbit de reinterpretar les seves obligacions i negar els diners compromesos, com és el cas del fons de competitivitat. Tot això, en un intent de guanyar credibilitat davant dels mercats internacionals i les autoritats econòmiques.
Però el mal espanyol és de fons i de poc els valdrà, a uns i a altres, aquests intents de reeiximent si abans no fan un acte públic de contrició per haver fomentat una economia especulativa, basada en el sector immobiliari i les abundoses entrades de fons estructurals europeus. Cal, per exemple, fer un examen seriós per avaluar com, on i amb qui s’han invertit les desenes de milers de milions d’euros de fons europeus que han arribat a l’estat espanyol; avaluar quina ha estat la seva rendibilitat social i econòmica. Aquest són alguns dels deures que s’ha d’autoimposar el país que pretenia ser la vuitena potència mundial a base de rebre diners dels seus socis europeus.
Si mai PP i PSOE han somiat amb un estat espanyol plenament integrat a Europa, competitiu en l’economia global i socialment responsable hauran d’aprendre a reconèixer errors, assolir culpes i practicar el joc net en institucions i en la política.
D’altra manera, a la crisi econòmica seguirà la fallida moral.