{"id":143,"date":"2007-12-13T10:54:00","date_gmt":"2007-12-13T09:54:00","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/narcisgenis\/2007\/12\/13\/la-comunicacio-de-la-justicia\/"},"modified":"2007-12-13T10:54:00","modified_gmt":"2007-12-13T09:54:00","slug":"la-comunicacio-de-la-justicia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/narcisgenis\/2007\/12\/13\/la-comunicacio-de-la-justicia\/","title":{"rendered":"La comunicaci\u00f3 de la just\u00edcia"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a><\/p>\n

<\/p>\n

Comunicaci\u00f3 i just\u00edcia. S\u00f3n dos m\u00f3ns molt diferents.
La Just\u00edcia possiblement no ha necessitat tant dels periodistes com aquests de la just\u00edcia, tret \u2013\u00e9s clar\u2013 d\u2019aquells casos en qu\u00e8 alguns jutges han estat volgudament, en aquests darrers anys, el centre d\u2019atenci\u00f3 medi\u00e0tic.<\/p>\n

Els periodistes ens em hagut de buscar la vida per aconseguir alguna informaci\u00f3 entre les sales i els passadissos dels jutjats, on, per cert, ara sembla que tamb\u00e9 s\u2019intenta acotar la nostra feina, (tot i que reconec que en ocasions excepcionals quan es forma el n\u00favol de cameres i micros se\u2019ns pugui veure com una mena eixam d\u2019abelles)<\/p>\n

Est\u00e0 clar que la informaci\u00f3 que genera la just\u00edcia est\u00e0 relacionada amb el m\u00f3n dels successos, i els mitjans de comunicaci\u00f3 hi acudim com a una primera font d\u2019informaci\u00f3.
Perqu\u00e8 informar \u00e9s la nostra feina, una tasca que jo entenc com a vital en una societat democr\u00e0tica, com a garant d\u2019un dret fonamental com \u00e9s el de rebre informaci\u00f3 (Art. 20 de la Constituci\u00f3 espanyola). I \u2013no ens enganyem\u2013 informar \u00e9s un requisit gaireb\u00e9 imprescindible per la formaci\u00f3 de l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica.<\/p>\n

El mes de novembre passat, a Barcelona, van tenir lloc unes jornades sobre la percepci\u00f3 de la inseguretat i els mitjans de comunicaci\u00f3. (Per cert, ens hi va convidar expressament Joan Boada, perqu\u00e8 aprengu\u00e9ssim a fer la nostra feina, despr\u00e9s de rebre la mosca Borda del Col\u00b7legi). En aquestes jornades, Mercedes Garc\u00eda Ar\u00e1n, catedr\u00e0tica de Dret Penal de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona, va parlar de la informaci\u00f3 sobre el funcionament del sistema penal i de la realitat de la delinq\u00fc\u00e8ncia, en els seg\u00fcents termes:<\/p>\n

\u201cLa informaci\u00f3 sobre successos criminals afecta, en ocasions, el funcionament de les institucions p\u00fabliques, com s\u2019ha posat de manifest, per exemple, en la corrupci\u00f3 municipal destapada a Marbella, i amb aix\u00f2 entra dins de l\u2019inter\u00e8s general. Alhora, els mitjans s\u00f3n l\u2019escenari de m\u00faltiples debats sobre els l\u00edmits del sistema punitiu, debats per altra banda necessaris en una societat democr\u00e0tica…\u201d<\/p>\n

Pot semblar que hi ha un cert paral\u00b7lelisme entre la independ\u00e8ncia judicial i la suposada objectivitat dels mitjans.
Per\u00f2 els mitjans de comunicaci\u00f3 tamb\u00e9 es regeixen per criteris de mercat, en tant que s\u00f3n empreses de comunicaci\u00f3 que competeixen unes i altres per obtenir beneficis.
Per\u00f2 els mitjans reflecteixen la veritat amb criteris que dif\u00edcilment poden ser objectius en tot el seu proc\u00e9s, per causes diferents, com poden ser l\u2019elecci\u00f3 dels temes que tenen inter\u00e8s period\u00edstic i l\u2019orientaci\u00f3 de cada mitj\u00e0.<\/div>\n

Sovint, i per atraure l\u2019atenci\u00f3 de l\u2019audi\u00e8ncia i els lectors, els periodistes ens centrem en temes de delinq\u00fc\u00e8ncia, i sobretot si hi ha viol\u00e8ncia. \u00c9s clar que donem poca import\u00e0ncia a q\u00fcestions com la reinserci\u00f3 o el bon funcionament de la just\u00edcia, (de la qual parlem b\u00e0sicament quan hi ha problemes).<\/p>\n

La cr\u00f2nica de successos s\u2019han convertit avui en una part substancial dels informatius i de les planes del diaris, i d\u00f3na un cert protagonisme a les v\u00edctimes (com en cas recent dels assalts dels encaputxats a diferents domicilis) cosa que en ocasions ens ha portat a donar una percepci\u00f3 que les respostes policials i judicials s\u00f3n excessivament ben\u00e8voles.
I potser s\u00ed que hi ha hagut un increment de les informacions en els mitjans que ha ajudat a crear aquesta percepci\u00f3 social d\u2019inseguretat. I que aix\u00f2 genera alhora friccions entre el m\u00f3n de la comunicaci\u00f3 i el m\u00f3n judicial, per\u00f2 aix\u00f2 no ens ha de condicionar a cap de les dues parts<\/p>\n

(La premsa lliure i la independ\u00e8ncia del poder judicial s\u00f3n dues de les institucions m\u00e9s importants d\u2019una societat democr\u00e0tica).<\/p>\n

En aquesta relaci\u00f3 entre la comunicaci\u00f3 i la just\u00edcia, com he dit abans, preval el dret que tenen els ciutadans a rebre informaci\u00f3, i \u00e9s la manera d\u2019entendre aquest drets i els seus l\u00edmits on col\u00b7lideixen en ocasions el m\u00f3n judicial i el de la comunicaci\u00f3.<\/p>\n

Exemples?
Nom\u00e9s vull posar damunt la taula alguns casos que entenc que atempten contra aquest dret fonamental: Podem parlar del tancament dels diaris Egin i Egunkaria (no s\u2019ha trobat res que justifiqu\u00e9s aquests tancaments, i un informe elaborat per un grup de juristes internacionals informa que el tancament d\u2019aquest diaris viola la Constituci\u00f3 i el Conveni Europeu dels Drets Humans pel seu car\u00e0cter de desproporcionat.<\/p>\n

Sense anar tan lluny. podem parlar del segrest de la revista El Jueves (una tipus d\u2019actuaci\u00f3 judicial que ens recorda etapes predemocr\u00e0tiques)<\/p>\n

I sense moure\u2019ns de casa tenim aqu\u00ed el cas de la crema d\u2019imatges del rei i el lliure exercici de la professi\u00f3 period\u00edstica i el respecte al secret professional. Un fotoperiodista ha de poder treballar en llibertat, i no pot estar condicionat en l\u2019exercici de la seva professi\u00f3 pel fet que despr\u00e9s la just\u00edcia li demanar\u00e0 les imatges que ha captat amb una finalitat molt diferent a la d\u2019informar a la societat.<\/p>\n

Vull recordar que Com a resposta a l\u2019exig\u00e8ncia a un periodista de lliurar unes fotos a la just\u00edcia, per primera vegada a Girona s\u2019han arribat concentrar(a la Pla\u00e7a del Vi) i en senyal de protesta gaireb\u00e9 un centenar de professionals de la informaci\u00f3.<\/p>\n

Dit aix\u00f2, i ja per acabar, tret d\u2019aquests casos, crec que hi ha una relaci\u00f3 de certa flu\u00efdesa entre els justiciables i periodistes. Que tots plegats intentem respectar les regles del joc, no escrites, i que pel fet que les vistes s\u00f3n p\u00fabliques, per part del president de l\u2019Audi\u00e8ncia, Fernando Lacaba<\/a>, crec que s\u2019han donat facilitats als periodistes per accedir a les sent\u00e8ncies i a certes dades judicials, (alg\u00fa m\u2019ha dit que aix\u00f2 encara \u00e9s for\u00e7a excepcional, cosa que confirmaria una manera d\u2019actuar no massa oberta en de la majoria dels jutjats…)<\/p>\n

En tot cas, esperem que la tend\u00e8ncia positiva de l\u2019Audiencia i en alguns jutjats s\u2019incrementi en el futur. <\/p><\/div>\n

<\/div>\n
Ennlla\u00e7os recomanats:<\/span><\/div>\n