{"id":16,"date":"2005-07-11T10:13:00","date_gmt":"2005-07-11T09:13:00","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/narcisgenis\/2005\/07\/11\/el-debat-sobre-europa\/"},"modified":"2005-07-11T10:13:00","modified_gmt":"2005-07-11T09:13:00","slug":"el-debat-sobre-europa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/narcisgenis\/2005\/07\/11\/el-debat-sobre-europa\/","title":{"rendered":"El debat sobre Europa"},"content":{"rendered":"

Quina altra Europa \u00e9s possible?<\/span><\/p>\n

Els canvis en el si de la Uni\u00f3 Europea que proposa el primer ministre brit\u00e0nic, Tony Blair, no coincideixen amb els que reclamaven francesos i holandesos amb la seva revolta votant \u00abno\u00bb a una Constituci\u00f3 Europea excessivament liberal<\/span><\/p>\n

L’etapa de la presid\u00e8ncia de la UE que acaba d’estrenar Tony Blair \u00e9s tot un repte, sobretot pels objectius que s’ha marcat d’obrir un debat sobre el futur d’Europa, just en un moment en qu\u00e8 la UE est\u00e0 immersa en una de les seves crisis m\u00e9s profundes i es troba orfe de lideratge. Coincideix tamb\u00e9 que dos dels grans dirigents europeus, Jacques Chirac i Gerhard Schroeder, es troben en hores baixes. Aquesta crisi europea ha estat alimentada per la revolta democr\u00e0tica del \u00abno\u00bb a la Constituci\u00f3 Europea de francesos i holandesos.Fran\u00e7a, fidel a la seva tradici\u00f3 democr\u00e0tica, de revolta, ha mostrat el seu desacord sense complexos. \u00c9s cert que hi va haver factors de pol\u00edtica interna que van pesar molt en la campanya del refer\u00e8ndum franc\u00e8s, per\u00f2 \u00e9s indubtable que hi havia un nivell important de rebuig al tractat constitucional i al model que aquest representa. Als dirigents europeus els va costar molt assimilar qu\u00e8 \u00e9s el que havia passat i van intentar minimitzar l’efecte del \u00abno\u00bb malgrat que s’hi afeg\u00eds d’una manera aclaparadora Holanda. Despr\u00e9s va venir la cimera de Brussel\u00b7les i all\u00e0 va aflorar el descontentament dels ciutadans per una idea d’Europa que no conven\u00e7 ning\u00fa. Els caps d’estat i de govern van escenificar les divisions que hi ha sobre la Constituci\u00f3 i sobre el fet de si la UE ha de continuar fent la tasca de repartidora.Tornant al refer\u00e8ndum de Fran\u00e7a, la pregunta que cal fer-se \u00e9s: per qu\u00e8 els francesos van votar massivament que no? Possiblement perqu\u00e8 al darrere d’aquest vot hi havia una demanda social i democr\u00e0tica dels ciutadans que han retret als seus governants que no es pot parlar de construir un model d’Europa que no ajuda els europeus a millorar la nostra qualitat de vida. Amb el \u00abno\u00bb es fa una crida per construir una altra Europa advocant per la refundaci\u00f3 democr\u00e0tica del projecte de construcci\u00f3 europea. El problema \u00e9s saber quin \u00e9s el model.Tony Blair, que acaba d’assumir la presid\u00e8ncia de torn de la UE, proposa un gran debat sobre quin ha de ser el futur d’Europa, per\u00f2 el premier brit\u00e0nic parteix del model liberal, del lliure canvi, un model que no respon al \u00abno\u00bb franc\u00e8s i holand\u00e8s que va sacsejar les institucions europees. Aquesta majoria de ciutadans francesos i holandesos que han dit prou a una Europa constru\u00efda a c\u00f2pia de mercadeig i intercanvi de cromos entre els representants dels estats, en qu\u00e8 les decisions importants sempre quedin a les mans \u00fanicament dels governs en el si de les confer\u00e8ncies intergovernamentals, sense que els eurodiputats -\u00fanics representants elegits per sufragi universal per tractar els afers europeus- hi tinguin gaire res a dir.El problema \u00e9s que entre vint-i-cinc estats heterogenis caldria redefinir Europa. Quin model d’Europa i qu\u00e8 els ha d’unir m\u00e9s enll\u00e0 dels afers econ\u00f2mics que deriven del mercat europeu i de la idea inicial del 1951 quan es va fundar aquella comunitat europea del carb\u00f3 i l’acer. Abans caldria preguntar-se: per qu\u00e8 les pol\u00edtiques comunit\u00e0ries d’ocupaci\u00f3 no s\u00f3n comunes? O per qu\u00e8 mai s’ha pogut portar a terme una pol\u00edtica exterior comuna clara? -recordem la guerra de l’Iraq-, ni tampoc la UE ha portat una pol\u00edtica comuna de solidaritat amb el Tercer M\u00f3n. Fins ara hem vist una UE amb una veu a les A\u00e7ores, amb Barroso, Blair i Aznar fent costat als EUA, i una altra veu amb Chirac i Shroeder advocant per la pau. No es pot construir res d’aquesta manera. Si prospera la idea de Blair caldr\u00e0 preguntar-se si realment hi ha quelcom m\u00e9s que el mercat com\u00fa que uneixi els europeus i si com deien els partidaris del \u00abno\u00bb al refer\u00e8ndum una altra Europa \u00e9s possible. Cada vegada es fa m\u00e9s dif\u00edcil creure que sigui possible caminar cap a aquesta altra Europa m\u00e9s pol\u00edtica o social, perqu\u00e8 el model ha quedat engolit pel fenomen de la globalitzaci\u00f3. Sembla que l’\u00fanica gran aspiraci\u00f3 dels dirigents europeus \u00e9s convertir la UE en una gran pot\u00e8ncia mundial, ja \u00e9s la primera pot\u00e8ncia econ\u00f2mica i nom\u00e9s li calia afirmar el seu paper de l\u00edder pol\u00edtic, per fer de contrap\u00e8s als EUA. En aquesta l\u00ednia s\u00ed que hi havia una certa converg\u00e8ncia entre els dirigents europeus i la ciutadania, perqu\u00e8 d’alguna manera el \u00abno\u00bb de Fran\u00e7a i Holanda tamb\u00e9 responia a una idea d’enfortir Europa enfront dels EUA, perqu\u00e8 el text constitucional ens lligava encara m\u00e9s als EUA, sobretot en l’aspecte militar.<\/p>\n

Publicat al diari El Punt el dia 9 de juliol del 2005, com a Tribuna i en la secci\u00f3 Punt de Vista. (www.elpunt.com<\/a>)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Quina altra Europa \u00e9s possible? Els canvis en el si de la Uni\u00f3 Europea que proposa el primer ministre brit\u00e0nic, Tony Blair, no coincideixen amb els que reclamaven francesos i holandesos amb la seva revolta votant \u00abno\u00bb a una Constituci\u00f3 … Continua llegint →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-16","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/narcisgenis\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/narcisgenis\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/narcisgenis\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/narcisgenis\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/narcisgenis\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=16"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/narcisgenis\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/narcisgenis\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=16"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/narcisgenis\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=16"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/narcisgenis\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=16"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}