Els pol\u00edtics de la majoria dels Estats de la Uni\u00f3 Europea, per no dir tots, \u00e1mb el tema del proc\u00e9s d’adhesi\u00f3 de Turquia a la UE s\u00f3n uns hipocrites, parlen molt dels grans beneficis que pot comportar aquesta incorporaci\u00f3, per\u00f2 en realitat saben que els pot suposar molts probemes a ells. En general entre els ciutadans europeus aquesta adhesi\u00f3 no \u00e9s massa ben vista i crea moltes pors. I si n\u00f3 ja m’explicareu perqu\u00e8 als turcs els hi hem posat el llist\u00f3 d’exig\u00e8ncies molt alt. Posats a posar pegues, tamb\u00e9 els podriem exigir el reconeixement del genocidi armeni del 1915.<\/p>\n
Estem davant d’un dels fets m\u00e9s importants de a UE, despr\u00e9s de l’1 de maig del 2004 en que es van incorporar a la Uni\u00f3 deu Estats de cop. El pes i la for\u00e7a que tindr\u00e0 Turquia tota sola desequilibrar\u00e0, sense cap mena de dubte, no tant sols l’actual correlaci\u00f3 de forces si no tamb\u00e9 els repartiments de poder, escons al Parlament, comissaris. La Rep\u00fablica Federal Alemanya que \u00e9s avui la gran pot\u00e8ncia europea per nombre d’habitants quedar\u00e0 petita davant l’ingr\u00e9s de Turquia.
Les pors hi s\u00f3n, i especialment a Fran\u00e7a, Alemanya i Austria.<\/p>\n
Turquia pica a la porta de la UE<\/span><\/p>\n La Comissi\u00f3 Europea ha em\u00e8s un informe segons el qual Turquia ja compleix la majoria dels requisits per iniciar les negociacions per a la seva entrada a la Uni\u00f3 Europea. Amb tot, el primer ministre franc\u00e8s Dominique de Villepin, en unes declaracions que no han agradat gens al govern turc, ha advertit que no es pot acceptar la candidatura d’un Estat que es nega a recon\u00e8ixer la sobrinaria d’un dels vint-i-cinc estats membres de la Uni\u00f3, en refer\u00e8ncia a les retic\u00e8ncies de Turquia per recon\u00e8ixer la Rep\u00fablica de Xipre. A banda d’aquest escull, Turquia tampoc ha fet tots els deures que li ha exigit la UE, en no donar cap resposta a les peticions del comissari responsable de les ampliacions comunit\u00e0ries, Olli Rehn, sobre la necessitat que garanteixi la llibertat religiosa.Cal dir que l’actual govern turc ha fet fins ara grans esfor\u00e7os per anar complint totes les condicions que se li han exigit, amb importants reformes constitucionals, la reforma del codi penal amb l’abolici\u00f3 de la pena de mort i tot un seguit de canvis per democratitzar el pa\u00eds. Si b\u00e9 el reconeixement de Xipre i la llibertat religiosa s\u00f3n dos dels punts crucials per a les futures negociacions que han de comen\u00e7ar a partir del dia 3 d’octubre, hi ha altres factors, aliens als turcs, que podrien encallar aquest proc\u00e9s d’adhesi\u00f3.Les importans retic\u00e8ncies d’una part dels europeus a acceptar l’entrada de Turquia a la Uni\u00f3 Europea s’han de llegir en part en el resultat del \u00abno\u00bb de Fran\u00e7a i Holanda a la Constituci\u00f3 europea perqu\u00e8 reflecteix tamb\u00e9 l’opini\u00f3 que aquesta adhesi\u00f3 pot suposar m\u00e9s perjudicis que no pas beneficis per al futur d’Europa. Entre les pors que provoca Turquia hi ha la del seu gran potencial demogr\u00e0fic, les difer\u00e8ncies culturals i religioses, i sobretot es temen les conseq\u00fc\u00e8ncies de l’ingr\u00e9s d’una gran pot\u00e8ncia musulmana. Temes que seran examinats pels representants dels vint-i-cinc estats membres tot just comenci el nou curs pol\u00edtic, el pr\u00f2xim mes de setembre. (Editorial d’ El Punt 7-08-2005)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Els pol\u00edtics de la majoria dels Estats de la Uni\u00f3 Europea, per no dir tots, \u00e1mb el tema del proc\u00e9s d’adhesi\u00f3 de Turquia a la UE s\u00f3n uns hipocrites, parlen molt dels grans beneficis que pot comportar aquesta incorporaci\u00f3, per\u00f2 … Continua llegint