La cultura de la reclamaci\u00f3 \u00e9s una d’aquelles coses que ens ensenyen els nouvinguts. La reclamaci\u00f3 \u00e9s una pr\u00e0ctica molt estesa als pa\u00efsos llatinoamericans. Reclama que alguna cosa aconseguir\u00e0s. No s\u00e9 si \u00e9s per aix\u00f2 o per la cara dura i la incompet\u00e8ncia galopant,\u00a0d’algunes empreses i professionals dels serveis de casa nostra, per\u00f2 darrerament jo m’he convertit a aquesta manera d’entendre la vida. I, sincerament, m’ha costat. Els catalans, en general, som gent tranquil\u00b7la, no gaire apassionada i quan ens enreden, pensem que per poca cosa no val la pena\u00a0 fer-se mal veure i no ens queixem.<\/p>\n
\u00a0Per\u00f2 s’ha acabat, ja he fet meva la cultura del “reclamo” i \u00e9s que no hi ha cap m\u00e9s remei. Primer van ser els de Telef\u00f3nica, els quals pel morro canvien de titular la meva l\u00ednia telef\u00f2nica i em deixen sense tel\u00e8fon;\u00a0 jo he hagut de demostrar de manera fefaent i documentada que aquell n\u00famero de tel\u00e8fon que han donat a una senyora era el meu. Tot seguit, els de Ya.com amb qui tinc contractat el servei d’ADSL ja no em volen donar m\u00e9s les trucades gratu\u00eftes, perqu\u00e8 els de Telef\u00f3nica van decidir que ara ells\u00a0em volien cobrar les trucades. \u00c9s una cosa que anomenen “preassignaci\u00f3” que la CTNE connecta i desconnecta segons li conv\u00e9. Despr\u00e9s els de la immobili\u00e0ria, que van molt “apretats” perqu\u00e8 ja no venen pisos,\u00a0em canvien el contracte de lloguer del pis on visc des de fa m\u00e9s de dotze anys i em passen una minuta de 350 euros per la feinada d’omplir un contracte model baixat d’internet, sense intervenci\u00f3 de cap advocat, ni cap mena de registre. Ja no us vull explicar els m\u00e9s de cent euros del gas que he pagat de la casa de Figueres on no he posat els peus des de Nadal, i ja no parlem del rebut de la llum. Si ens ho mirem b\u00e9 tot, absolutament tot \u00e9s reclamable.<\/p>\n
Cansat de tot plegat, crec que m’ha pujat el colesterol i he anat al s\u00faper a comprar aquesta mena de beguda miraculosa, penso que\u00a0es \u00a0diu Benecol\u00a0i que diuen que va tan b\u00e9 per al\u00a0colesterol. He hagut de llen\u00e7ar les sis ampolletes del paquet, que no eren aptes per al\u00a0consum,\u00a0i vinga una altra reclamaci\u00f3.<\/p>\n
No vull reclamar m\u00e9s, n’estic cansat. Per\u00f2, si no ho faig, s\u00e9 que em fotran per totes bandes.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La cultura de la reclamaci\u00f3 \u00e9s una d’aquelles coses que ens ensenyen els nouvinguts. La reclamaci\u00f3 \u00e9s una pr\u00e0ctica molt estesa als pa\u00efsos llatinoamericans. Reclama que alguna cosa aconseguir\u00e0s. No s\u00e9 si \u00e9s per aix\u00f2 o per la cara dura … Continua llegint