{"id":38,"date":"2005-10-10T19:44:00","date_gmt":"2005-10-10T18:44:00","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/narcisgenis\/2005\/10\/10\/un-drama-a-ceuta\/"},"modified":"2005-10-10T19:44:00","modified_gmt":"2005-10-10T18:44:00","slug":"un-drama-a-ceuta","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/narcisgenis\/2005\/10\/10\/un-drama-a-ceuta\/","title":{"rendered":"Un drama a Ceuta"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>
<\/span>
3.000 quil\u00f2metres de Ceuta a Ceuta<\/strong><\/span>
<\/span>
Un refugiat pol\u00edtic explica com va viure i compartir durant mesos la mis\u00e8ria i l’horror amb centenars d’immigrants que volen entrar a Europa<\/span>
<\/span><\/p>\n

<\/a>Un ciutad\u00e0 congol\u00e8s condemnat a mort per q\u00fcestions pol\u00edtiques i que va travessar la tanca de Ceuta cam\u00ed de la llibertat l’octubre del 2003, ha tornat al Marroc<\/a> al bosc Finidec, a prop de la tanca fronterera de Ceuta, en un moment en qu\u00e8 aquest punt, juntament amb Melilla, s’ha posat tristament d’actualitat. Per aquest home que ara ha viatjat un altre cop a Finidec acompanyat per dos membres de l’associaci\u00f3 Akan<\/a>, de suport i acollida a immigrants, ha estat com tornar a l’infern. En aquest bosc, on avui es refugien centenars d’immigrants de diferents nacionalitats, hi va passar sis mesos. Dos anys despr\u00e9s de la seva estada a Finidec, encara hi ha trobat coneguts que no defalleixen en els seus repetits intents de travessar la tanca per entrar a l’Estat espanyol.<\/p>\n

De la Universitat a la cuina<\/strong><\/span>
Nascut a la Rep\u00fablica Democr\u00e0tica del Congo <\/a>fa 43 anys, casat i amb un fill, professor universitari d’economia pol\u00edtica a la Universitat de Kinshasa, actualment viu a Girona amb el suport de l’ONG Akan i fa feines espor\u00e0diques com a mosso de magatzem o ajudant de cuina, en unes condicions laborals absolutament lamentables. Es fa dir Lubaka Konde, un nom fictici, perqu\u00e8 per q\u00fcestions de seguretat no vol revelar la seva identitat real, tem que la seva fam\u00edlia que viu al Congo en pateixi les conseq\u00fc\u00e8ncies. Cada vegada que s’ha volgut posar en contacte amb la seva fam\u00edlia, els seus han tingut problemes. L’\u00faltima vegada que els va telefonar, la policia va detenir dos dels seus germans i van assaltar el seu domicili familiar.<\/p>\n

Condemnat pel fet d’ensenyar<\/span><\/strong>
Lubaka Konde, condemnat a mort nom\u00e9s perqu\u00e8 al r\u00e8gim del Congo no li agradava el to de les seves classes a la Universitat de Kinshasa, va escapar miraculosament d’una execuci\u00f3 horrorosa. Segons explica, a la Rep\u00fablica Democr\u00e0tica del Congo alguns reus de mort s\u00f3n llan\u00e7ats directament al riu just on hi ha una catarata, lligats de mans i peus dins d’un sac. En el seu cas, quan va veure com llan\u00e7aven els seus companys, Lubaka va cridar en la seva llengua materna, cosa que li va salvar la vida perqu\u00e8 un dels policies que dirigia les execucions va recon\u00e8ixer aquella llengua i va descobrir que coneixia la seva fam\u00edlia, es va compadir d’ell i el va deixar que travess\u00e9s el riu Congo i fug\u00eds cap al Gabon.<\/p>\n

Despr\u00e9s d’escapar de la condemna de mort, Lubaka va patir una altra condemna vivint tot un periple de dificultats i horrors, fins que l’octubre del 2003 va poder trepitjar Ceuta. La seva primera parada va ser al Gabon, on va poder treballar de mestre de prim\u00e0ria, per\u00f2 tamb\u00e9 en va haver de fugir en veure que es podia complicar la seva situaci\u00f3. Un cop va poder fer alguns estalvis i treballar en diferents llocs de la zona, va aconseguir documentaci\u00f3 falsa i va agafar un vol fins a Casablanca. Al Marroc, les autoritat alauites van descobrir que els papers de Lubaka no eren correctes i el van fer fora del pa\u00eds, no li van donar menjar, ni aigua, i el van enviar a la frontera d’Alg\u00e8ria, en un punt on les autoritats algerianes el van detenir juntament amb altres sense papers, i els van traslladar en camions militars, en un llarg viatge de m\u00e9s de 1.500 quil\u00f2metres, fins a una zona des\u00e8rtica prop d’In-Salah. Durant el viatge, les autoritats algerianes nom\u00e9s els van donar pa i llet. Un cop a In-Salah, Lubaka va veure que all\u00f2 era \u00abun desert, un lloc infernal, amb una calor insuportable, no hi ha cases, no hi ha res. Nom\u00e9s som gent abandonada, homes, nens, dones, malalts…\u00bb. Lubaka nom\u00e9s va aguantar tres setmanes i va fugir a peu cap a Tamanrasset; d’all\u00e0 va enfilar el cam\u00ed, a peu, cap al Marroc; va passar m\u00e9s d’un mes caminant, no tenia menjar ni aigua, i hi havia dies que el seu \u00fanic aliment eren els seus propis orins; \u00e9s un llarg cam\u00ed ple de mis\u00e8ria i mort. Explica Lubaka: \u00abEra horror\u00f3s, en aquell cam\u00ed des\u00e8rtic, cada deu quil\u00f2metres hi trobaves esquelets de gent morta.\u00bb Finalment va arribar a Uxda, a la frontera entre Alg\u00e8ria i el Marroc, \u00abfet pols i amb els peus inflats i llagats\u00bb. En aquesta zona fronterera hi va passar tres mesos amagat, vivint del que podia, alimentant-se de coses podrides, \u00abno vulgueu saber qu\u00e8 es pot arribar a menjar en situacions extremes\u00bb.<\/p>\n

Finalment va poder marxar d’Uxda (Oujda), per\u00f2 abans d’arribar a Finidec, encara va haver de caminar uns quants centenars de quil\u00f2metres, \u00absempre de nit, amagat i vivint de tot el que pots arreplegar pel cam\u00ed\u00bb.<\/p>\n

Sis mesos vivint al bosc<\/span><\/strong>
A Finidec, Lubaka es va refugiar al bosc, on hi havia centenars de persones en la seva mateixa situaci\u00f3. Mis\u00e8ria absoluta. Per\u00f2 els immigrants all\u00e0, al bosc i a la muntanya, hi vivien amagats, en grups i clans organitzats, segons les nacionalitats. Al bosc de Finidec, on avui encara s’amunteguen centenars d’immigrants que esperen poder saltar la tanca, Lubaka hi va passar sis mesos. Sis mesos de mis\u00e8ria absoluta, dormint al bosc i amagant-se cada dia de les persecucions policials. All\u00e0 hi dominen alguns grups, els majoritaris, com ara els malians, i tamb\u00e9 alguns sectors mafiosos hi fan diners; cobren 600 euros per fer-te passar fins a la tanca i 800 si et vols jugar la vida per mar en un bot. Nom\u00e9s la Creu Roja i les organitzacions humanit\u00e0ries ajuden la gent que viu al bosc, amb aliments i medecines. Despr\u00e9s de sis mesos de viure i dormir sota els matolls, Lubaka, escapant de la policia i de les m\u00e0fies, va aconseguir travessar per un forat fet a la tanca de Ceuta, all\u00e0 va passar tres dies amagat, sense menjar ni beure. A Ceuta es va posar a disposici\u00f3 de les autoritats, i fins al cap de cinc mesos no va aconseguir un perm\u00eds per entrar a l’Estat espanyol; despr\u00e9s va venir a Catalunya i va fer finalment cap a Girona com a immigrant i no com a refugiat pol\u00edtic tal com ell havia sol\u00b7licitat.<\/p>\n

Reportatge publicat al diari El Punt <\/a>el diumenge 9\/10\/2005<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

3.000 quil\u00f2metres de Ceuta a CeutaUn refugiat pol\u00edtic explica com va viure i compartir durant mesos la mis\u00e8ria i l’horror amb centenars d’immigrants que volen entrar a Europa Un ciutad\u00e0 congol\u00e8s condemnat a mort per q\u00fcestions pol\u00edtiques i que va … Continua llegint →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-38","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/narcisgenis\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/38","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/narcisgenis\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/narcisgenis\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/narcisgenis\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/narcisgenis\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=38"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/narcisgenis\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/38\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/narcisgenis\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=38"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/narcisgenis\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=38"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/narcisgenis\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=38"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}