El 28-N va ser un diumenge de tardor com qualsevol altre. Fresquet i pluj\u00f3s, al capvespre, i una mica gris, al llarg de tota la jornada. Tret d’un degoteig de gent a prop dels col\u00b7legis electorals, en els carrers no vaig saber veure res gaire diferent de la resta de caps de setmana de final de novembre. Els llums de Nadal estaven encesos en els barris comercials i al centre de les poblacions m\u00e9s importants de la demarcaci\u00f3. Fins i tot els mitjans de comunicaci\u00f3, tret dels informatius, al llarg del dia i abans de les 8 del vespre no feien cap desplegament excepcional. Ning\u00fa no diria que hi havia eleccions, i menys si escoltaves les converses de la gent: l’\u00fanic tema que d’atenci\u00f3 per tothom era el Bar\u00e7a-Madrid d’aquest vespre; s’hi notava molta passi\u00f3 i una gran expectativa que no es palpava en relaci\u00f3 amb els comicis. El joc electoral no tenia cap secret, ning\u00fa no s’esperava cap sorpresa, tret d’algun aspecte residual; tothom sabia amb antelaci\u00f3 qui era el guanyador i qui eren els perdedors. Nom\u00e9s en la xarxa, en el m\u00f3n 2.0 hi havia gran activitat electoral, a mitjan tarda ja es donaven uns resultats molt aproximats als definitius. La sorpresa m\u00e9s esperada, aquest vespre.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El 28-N va ser un diumenge de tardor com qualsevol altre. Fresquet i pluj\u00f3s, al capvespre, i una mica gris, al llarg de tota la jornada. Tret d’un degoteig de gent a prop dels col\u00b7legis electorals, en els carrers no … Continua llegint