El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/nurialopez
Articles
Comentaris

Comença el curs i amb ell, tornaré a obrir La meva finestra. Són moltes les coses que han canviat a la meva vida des del meu darrer post publicat el 16 de juny i és molt provable que això aporti noves perspectives i paisatges a la finestra que torno a obrir, les compatirem.

El meu primer post el dedico a reproduir el discurs que va pronunciar un alcalde del Ripollès en l’acte de Commemoració de la Diada Nacional de Catalunya.

Crec que amb paraules del poeta, escriptor i polític Joan Maragall, defineix fil per randa com hauria de ser la nostra actitud en vers la reforma de la Constitució i la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Com a socialista i convençuda del federalisme el faig meu. Aquí segueix:

A Sant Joan de les Abadesses, 10 de Setembre de 2011.

Regidors i regidores, representants de la nostra societat civil organitzada,  veïns i veïnes, amics i amigues.

– El pensament espanyol és mort. No vull dir que no hi hagi espanyols que pensin sinó que el centre intel·lectual d’Espanya ja no té cap significació ni eficàcia actual dintre del moviment general d’idees del món civilitzat. Per això nosaltres, que tenim cor de seguir dintre d’aquest moviment general, hem de creure arribada a Espanya l’hora del campi qui puga, i hem de desfer-nos ben de pressa de tota mena de lligam amb una cosa morta. –

Aquestes són les paraules d’un dels textos més significatius que Joan Maragall va escriure sobre Catalunya i sobre el seu difícil encaix dins d’Espanya.

Però també escriu…  el nostre “visca Espanya” vol dir que l’Espanya visca, -enteneu?- que els pobles s’alcin i es moguin, que parlin, que facin per si mateixos i es governin i governin.

Són textos i idees de fa més de 100 anys, i que he trobat plenament vigents, sobretot davant els fets ocorreguts en els darrers dies. Us parlo de la modificació de la Constitució Espanyola i també de la resolució del Tribunal Superior de Justícia.

Avui Catalunya és una nació, és un poble que com diu Joan Maragall s’alça i es mou, un poble que parla, que es fa a si mateix, que es vol governar i vol governar.

I en aquest sentit, hem de posar de manifest que no es pot renunciar mai a millorar i augmentar el nostre autogovern, que no podem renunciar a autodeterminar-nos perquè Catalunya sigui i actuï com un Estat.

L’Estatut de Catalunya del 2006 ens donava eines per avançar en aquesta línia i és per això, que  ara que celebrem 5 anys de la seva entrada en vigor, resulta més important que mai que continuem defensant i reivindicant tot el seu contingut. El contingut que tenia l’Estatut de Catalunya votat pels catalans i les catalanes.

En aquest dies hem vist com la Constitució Espanyola es pot modificar perquè ho diuen els mercats, fem com a poble que es modifiqui també perquè ho diuen els ciutadans i les ciutadanes.

I és que amics i amigues ja ho deia Maragall, si l’Espanya és morta perquè no és capaç d’assimilar ni entendre el moviment general d’idees i, per tant, allò que reivindica el poble català, cal continuar insistint com feia el poeta i plantant cara dir: “Escolta Espanya la veu d’un fill que et parla en llengua no castellana; parlo en la llengua que m’ha donat la terra aspra: en aquesta llengua pocs t’han parlat, en l’altra massa”.

Estic convençut que Joan Maragall afirmaria que són morts els pensaments d’aquells que no entenen que la nostra llengua és la catalana. I que el pensament recollit a la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és mort i per tant, que nosaltres “hem de desfer-nos ben de pressa de tota mena de lligam amb una cosa morta”.

I és davant d’això, davant la insensatesa de la realitat, com a nació no podem renunciar a la nostra identitat i que el català sigui la llengua d’integració, de cohesió i de superació social i individual al nostre país. Hem de defensar el nostre model d’immersió lingüística com la garantia de la nostra unitat civil. Som un sol poble i respondrem units a qualsevol intent de crear problemes on no hi són, de fracturar la nostra societat, de doblegar la nostra identitat.

La Festa Nacional de Catalunya, és una data molt assenyalada per fer valdre les llibertats democràtiques i nacionals que hem de reivindicar, més que mai, per fer-nos respectar. Estem en un moment en què les dificultats individuals i col·lectives reclamen del nostre compromís i de la nostra implicació per tirar endavant.

I Catalunya, és un país que s’ha fet a si mateix, gràcies a l’esperit emprenedor i entusiasta de la seva gent, ja ho he dit amb paraules de Joan Maragall.

Aquest home humanista, enamorat de la natura, també del nostre poble Sant Joan i que, per sobre de tot, es devia al seu país i a la seva pàtria. Per això, em permeto cloure aquest parlament amb aquells versos que ens expliquen com la terra i la llengua són una a Catalunya:

“ Dels Pirineus cap al mar

baixa una terra forta i clara;

és Catalunya nostra mare

i com bons fills l’havem d’amar.

Perquè a la llum ella ens ha tret

i ens ha nodrit de ses entranyes,

i des del mar a les muntanyes

a tots germans d’un parlar ha fet.

I la paraula que ens heu dit

de segle en segle ens agermana:

servem la llengua catalana

perquè hi ha en ella nostre esperit.

Movent els llavis igualment

al cel clamaren nostres avis;

igual mouran els néts els llavi

 eternament, eternament…”

Santjoanins i santjoanines, gràcies per ser avui aquí.

Desitjo que plegats celebrem la Diada  Nacional de Catalunya, de forma reivindicativa, fem de la senyera el símbol de la unitat del país, fem del nostre himne un cant a la confiança i fem de la nostra Diada un gest inequívoc de la nostra estima, del nostre amor per Catalunya i la seva llengua.

Visca Catalunya i Visca Sant Joan!

Ramon Roqué i Riu

Alcalde