El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/nuriapuyuelo
Articles
Comentaris

Quina hora és?

Diumenge a la matinada canviarem l’hora. Clarejarà més d’hora i la tarda s’escurçarà. En català, a diferència d’altres llengües, tenim un sistema per indicar l’hora força curiós: esmentem l’hora que ha de venir, i no la que ja ha passat. Diem que és un quart de quatre, dos quarts de quatre o tres quarts de quatre. També fem servir les expressions “mig quart” per referir-nos a l’hora entre els minuts 5 i 10; “un quart i mig”, per indicar l’hora entre els minuts 20 i 25, 35 i 40, i 50 i 55, i “a quarts de quatre”, quan volem indicar un espai de temps que pot oscil·lar entre poc després del quart i poc abans de tres quarts.
La influència del castellà en aquest àmbit (“*les dues i mitja”, “*les deu menys quart”) és inqüestionable a l’àrea de Barcelona. Albert Jané ja alertava el 1981 en un article a l’Avui que “fins a tal punt ha arribat la desnaturalització lingüística, que quan, en convenir una hora, diem a dos quarts de set, n’hi ha que fan precisar si volem dir les sis i mitja o les set i mitja”.
Per indicar l’hora també disposem de diverses expressions com ara “en punt” o “tocats/des” (“són les sis en punt” o “són les set tocades”) i quan no volem ser tan precisos utilitzem fórmules com ara “pels volts de la una”, “són vora les dues”i “és prop d’un quart de cinc”.
Ara bé, aquesta manera d’expressar l’hora només és pròpia del Principat. Al País València i a les Illes les formes “i quart”, “i mitja” i “i tres quarts” s’admeten i són ben vives per motius històrics.
Finalment, cal aclarir que també és correcte fer servir el sistema internacional (“són les sis i trenta-vuit minuts”), i fins i tot és preferible en contextos en què la precisió horària és important, a l’hora d’anunciar un espectacle, els horaris d’un transport o bé quan concretem una visita mèdica. En aquest cas, podem dir l’hora de dues maneres: “L’avió ha aterrat a les 20.16 hores” (“a les vint setze hores” o “a les vint hores i setze minuts”). 

Sabíeu que…
El lingüista Josep Ruaix rebutja en el Nou diccionari auxiliar la forma “quart d’hora” o “quarts d’hora”, que substitueix per “quart” o “quarts”, en els exemples: “Encara falta un quart” (millor que “Encara falta un quart d’hora) i “Hi vam estar tres quarts” (i no “Hi vam estar tres quarts d’hora”).