Etcètera

Un dels errors més comuns en català és escriure el complement directe (CD) precedit de la preposició a («*Ahir vaig veure a la meva cosina al cinema»). És una falta habitual perquè en castellà sí que la hi posen («Ayer vi a mi prima en el cine»). A diferència del complement indirecte, en català en la majoria de casos no introduïm el CD amb aquesta preposició. Com que això de la sintaxi a molts us deu quedar lluny, cal recordar que el CD és el complement que rep l’acció del verb i tant pot ser un nom («Ha rentat els plats»), un pronom («Va saludar tothom»), un sintagma nominal («Han comprat mig quilo de tomàquets»), una frase subordinada substantiva («Li han dit que vingués») o d’infinitiu («En Quim vol tornar-ho a provar»).

Però com que sempre hi ha l’excepció que confirma la regla, hi ha alguns casos en què hem d’escriure la preposició a precedint el CD. Per exemple, davant dels pronoms forts referits a persones mi, tu, ell/a, nosaltres, vosaltres i ells/es («Em va mirar a mi» o «Ens escoltava a nosaltres»); o també pot anar davant dels pronoms tothom, tots/es i ningú («No va trobar a ningú al parc» o «Conec a tothom»). També es pot fer servir la preposició per desfer ambigüitats, per exemple en les frases «El perseguia com el gat a la rata» i «T’estimava molt: potser més que al seu fill», tot i que hi ha altres casos en què la preposició no és necessària si hi ha una pausa entre el subjecte i el CD: «La Mireia ajudava en Martí, i la Paula, en Joan». Quan l’interrogatiu qui fa de CD també es pot utilitzar la preposició, «A qui ha vist la Maria?», perquè sinó també podríem interpretar que qui és el subjecte i que es demana quina persona ha vist la Maria.

Finalment també es permet l’ús de la preposició a davant del CD en l’expressió l’un a l’altre («Es miraven l’un a l’altre») i en els verbs sentir i veure quan van acompanyats d’un CD infinitiu: «En sentirem a parlar, d’aquesta notícia» o «En sentirem parlar, d’aquesta notícia».

Sabíeu que…

En català, el complement directe l’escrivim sense la preposició a al davant, com sí que fa el castellà. Només hi ha alguns casos en què es permet aquesta preposició, com ara davant dels pronoms mi, tu, ell/a, nosaltres, vosaltres i ells/es.

(Article publicat el 7 de març del 2014 al suplement Cultura d’El Punt Avui.)