El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/nuriapuyuelo
Articles
Comentaris

De Rats i Tats

Diumenge passat vam celebrar a casa la Mare de Déu de Montserrat, perquè la meva mare se’n diu. I segur que no érem l’única llar catalana que estàvem de celebració al voltant d’un bon àpat. De Montserrats, n’hi ha moltes, i també de Montses, Rats i Tats. En català, tradicionalment els hipocorístics —els noms que designen de manera afectuosa o familiar una persona— es formen per escurçament per afèresi, és a dir, eliminant la primera síl·laba del nom, o si el nom és molt llarg es pot suprimir fins i tot la segona síl·laba. Per exemple, d’Antoni formem Toni, Ton o Tonet; de Bartomeu, Tomeu; de Caterina, Terina, Tina, Tineta; d’Eulàlia, Laia; d’Ignasi, Nasi; de Jaume, Met; de Miquel, Quel; de Meritxell, Txell; de Concepció, Ció… Tot i això, hi ha molts hipocorístics —nom que prové del grec i que significa ‘acaronador, afalagador; diminutiu’—  que es formen afegint un sufix diminutiu al nom. Són els casos de Mariona, que és un hipocorístic de Maria; Manelic, de Manel, o Carmina, de Carme.

Tot i això, en les últimes dècades, tal com assenyala el gramàtic Josep Ruaix en Català Complet/3, «proliferen els noms de fonts escurçats per apòcope, és a dir, suprimint l’última o últimes síl·labes». Aquesta tendència la trobem sobretot en noms provinents del castellà o l’anglès: d’Alexandre fem Àlex; de Daniel, Dani; d’Eduard, Edu; de Teresa, Tere; de Magdalena, Magda; d’Immaculada, Imma; de Rafael, Rafa; de Pilar, Pili; de Purificació, Puri; de Patrícia, Patri; entre molts altres.

També hi ha altres hipocorístics que admeten diverses variacions, com ara Francesc, que deriva en Cesc, Cesco, Xesc, Xisco, Sisco, Cisco, Cisquet, o Josep, que fa Pep, Pepet, Jep, Jepet. En altres dialectes, com ara el valencià, a vegades també s’afegeix una «o» al final de l’hipocorístic quan el nom escurçat ha quedat reduït a una sola síl·laba: Sento, de Vicent; Neto, de Benet; Quelo, de Miquel; Rano, de Ferran; Cinto, de Jacint; Tono, d’Anton; Felo, de Rafel; entre d’altres.

Cada llengua forma els hipocorístics de manera diferent, ja hem vist que en català es tendeix a escurçar el mot per davant, però en general moltes llengües afegeixen sufixos al nom (en italià, de Paolo, Paolino, o en portuguès, d’Ana, Aninha) i n’hi ha que fins i tot dupliquen síl·labes del nom (de Diana, Didi).

 

Sabíeu que…

 

En català, els hipocorístics es formen per escurçament, en concret se suprimeixen les primeres síl·labes del nom, a diferència del castellà, que n’elimina les últimes.

 

(Article publicat el 2 de maig del 2014 al suplement Cultura d’El Punt Avui.)