El veí de sota té un ganivet

Rebecca i Daniel Smith, els dos menors assassinats fa un mes per la seva mare a l’hotel Miramar de Lloret de Mar, van ser enterrats ahir al cementiri lloretenc. Va ser una cerimònia molt trista. No tan sols perquè molts dels assistents van plorar la mort de les criatures, sinó perquè la família dels petits es va desentendre completament de les criatures. Ni avis, ni tiets, ni pares, ni germans… no va venir ningú! La Rebecca i en Daniel van ser enterrats entre desconeguts. L’Ajuntament lloretenc va ser qui, per llei, va haver d’organitzar i pagar la cerimònia, perquè ni tan sols el consolat britànic va fer un esforç per reclamar els cossos i repatriar-los a la Gran Bretanya.
Em costa entendre tot plegat. Primer, que la mare els matés perquè es veia sola i pressionada pel serveis socials catalans i britànics que li volien prendre les criatures perquè el seu pare està acusat de pederàstia. I segon, pel rebuig i abandonament que han patit els nens, fins i tot el dia que havien de ser enterrats. Em quedo amb les paraules que va pronunciar mossèn Jesús durant la missa: «Una societat que no protegeix els menors és una societat malalta».
Amb el temps veurem si el nínxol número 71 del bloc de la Mare de Déu de la Mercè, on van ser enterrades les dues criatures juntes, tindrà una làpida amb els noms i cognoms dels petits, i de tant en tant algun ram de flors. O pel contrari, la làpida quedarà en blanc i el record de la Rebecca i en Daniel en l’oblid.