PECAGÚS

11 de març. El Japó, el País del Sol Ixent, patia tres catàstrofes de manera consecutiva, cadascuna més terrible i mortífera; un terratrèmol de grau 9 (el quart més gran de la Història), un tsunami de 10 metres que va afectar 500 quilòmetres de la seva costa nord-est i una alarma nuclear en diverses centrals nuclears, la més greu de les quals encara no ha remès i amb un desenllaç incert i absolutament imprevisible. La xifra de morts és a hores d’ara prop de 10.000 persones però es podria fàcilment triplicar si hi afegim els desapareguts. Tot això en un país densament poblat, insular i muntanyós, sense massa recursos naturals, amb una economia estancada (des de fa 20 anys) i amb un deute públic immens, que ha crescut en els últims anys fins quasi arribar a duplicar el PIB del país. Amb tot aquest panorama no serà fàcil que el país se’n surti. Les imatges que hem vist són pitjors que una guerra. S’ha parlat d’”Apocalipsi”.

I amb tot això, què han fet els japonesos? Doncs respondre tal com són ells. S’han posat tots a treballar per la reconstrucció. Organitzats, disciplinats, ordenats, quasi marcials, tenaços. Tots a una. Els rescatadors de Fukushima eren vistos com herois de guerra a l’avantsala d’un harakiri. Silenciosos, rigorosos, cap saqueig, cues de dies per aconseguir combustible. Impressiona la serenitat del qui ho ha perdut tot. Aprendran d’aquest desastre, tindran noves referències pels propers tsunamis, milloraran la seguretat de les centrals nuclears i de ben segur, es qüestionaran els sistemes constructius basats en la fusta. Buscaran solucions, no culpables. Se’n sortiran.

La gent, el caràcter i la seva cultura és la major garantia de tirar endavant. La voluntat de fer-ho i la unitat en fer-ho. Impressiona. Són japonesos. Podem aprendre molt d’ells. Perquè demà, segur que el sol sortirà pel País del Sol Ixent.