La locomotora alemanya (Deutsch Lokomotive)
5 juny 2011 per Pere Casé Agustí
Mentre en el nostre país, el clima industrial està estancat, tristoi i pessimista i no ens falten dades per confirmar-ho, en la vella Europa hi ha un país que està exercint el seu clàssic rol de líder econòmic del Vell Continent. Alemanya està creixent al 2,6% (previsió 2011 del Govern Federal), la taxa d’atur es situa al 7,1% (i amb tendència decreixent), les exportacions van pujar un 21% (variació interanual el febrer-2011), les vendes d’automòbils han pujat un 13,6% (primer trimestre), i fins i tot, la construcció està remuntant. Aquest clima industrial està situat a les antípodes del nostre. Vaja, si fa no fa com ha estat sempre, llevat d’algunes excepcions, quan Espanya jugava la “Champions League de la economía mundial” (ZP dixit).
Mentre alguns pregonen una crisi global del sistema econòmic i la fi del capitalisme, hi ha economies que van prou bé. Com he defensat en altres articles, el món no està en crisi i penso que és legítim veure què fan els que van bé i copiar-ho o si més no, aprendre’n. Les dades econòmiques d’Espanya i Catalunya no ens fan ser optimistes i sembla com si aquí la crisi ens colpegés amb més severitat. Va venir doncs per quedar-s’hi la crisi?
Però tornem al cas alemany. Llegia fa poc que el president dels empresaris alemanys, Sr. Dieter Hundt, parlava de dos factors claus per explicar aquest “miracle alemany”. En economia no hi ha receptes màgiques. Segurament la realitat econòmica, cultural, social a Alemanya és molt diferent a la nostra. No parlem de la Història. Centraré l’article en dos punts, concrets i pràctics, que potser podríem analitzar i veure si es poden aplicar a casa nostra: La Formació i la Cogestió.
– La Formació
Deia, el Sr. Hundt que “treballar és estudiar”. A Alemanya, s’ha creat un sistema dual Empresa-Escola. Els joves entren a les empreses amb un contracte de formació, però sense deixar d’estudiar. Alemanya té les taxes d’atur juvenil més baixes del món. Aquest model s’aplica també a Suïssa i Àustria i s’està ja aplicant no solament a la formació professional, sinó que s’està estenent a nivells universitaris i de gestió empresarial. Segons el Sr. Hundt, “el secret és no separar mai la feina de la formació, l’empresa de l’escola”. Aquest sistema que s’anomena “universitat professional”, es basa en què l’estudiant té un contracte de formació, i al mateix temps manté els estudis o una investigació en un laboratori o departament universitari. És un triangle virtuós, basat en la cooperació.
Durant els anys de crisi, el govern alemany no ha reduït les assignacions públiques a aquests programes Empresa-Escola /Universitat sinó que s’han augmentat.
La realitat és doncs tossuda, el sistema funciona. Alemanya està veient créixer les seves exportacions i està captant joves de l’Europa de l’Est i d’arreu… Vejeu el següent enllaç:
– La Cogestió (Mitbestimmung)
La Cogestió té els seus orígens en la Llei de 21 de maig de 1951, mitjançant la qual es regulava la coparticipació dels treballadors en els òrgans executius de les explotacions mineres i la indústria del ferro i l’acer. Aquesta norma va establir una administració paritària d’empresaris i treballadors en les empreses. Després de successius canvis legislatius, actualment està vigent la Llei de Cogestió de 1976, que requereixen que totes les SA, que tinguin un número mínim de treballadors (actualment 500), comptin amb un òrgan de supervisió (Consell de Vigilància) que tingui una composició que representi accionistes i treballadors en una proporció de 50/50. Aquest llei fou qualificada com un “puntal bàsic de l’economia social de mercat” per la cancellera Angela Merkel.
Avantatges del sistema de cogestió:
– Facilita la participació dels treballadors i compensa la tradicional supeditació i posició d’inferioritat respecte a l’empresari
– Facilita la negociació o resolució de qüestions que els afectin
– Major control dels directius, i evitar que actuïn per compte propi
Arguments en contra:
– No sempre han de coincidir els interessos de l’empresari i els treballadors
– L’empresari té un interès més financer mentre que els dels treballadors són de caràcter social, condicions de treball, salari o estabilitat en la feina
– La rigidesa en la negociació pot fer perdre competitivitat i flexibilitat a les empreses
– Altres de tipus més legals, la Cogestió podria atemptar contra la llibertat d’associació o fins i tot al dret de propietat
Sembla doncs que al capitalisme social d’origen alemany no li va gens malament. Segurament les causes són múltiples, però avui m’he volgut centrar en dos aspectes.
Afegia el Sr. Hundt en la seva entrevista, que lluny del model americà de “resultats immediats o fora (out)” o el japonès excessivament paternalista o proteccionista, es situaria un punt intermedi, lligat però a la mentalitat alemanya basat en el consens i la concertació.
Tal vegada podríem aplicar quelcom a casa nostra?