PECAGÚS

La setmana passada va aparèixer publicat a la premsa francesa un comunicat titulat “Taxez-nous!” (Apugeu-nos els impostos). En aquesta carta, els dirigents de les principals empreses i les fortunes de França demanaven una contribució especial amb l’objectiu de pal·liar el dèficit públic, en forma de pujada d’impostos. En moments difícils, constataven els danys que l’evasió fiscal podia provocar al model social francès i també convidaven al govern a emprendre les mesures de reducció de la despesa pública necessàries. Els signants eren membres d’empreses tan conegudes com L’Oréal, Accor, Danone, Total, Peugeot-Citroën o Air-France-KLM, entre altres. Aquesta demanda posava fil a l’agulla a comentaris fets en aquest mateix sentit per Warren Buffet, inversor nord-americà i una de les persones més riques del món (tercer en el rànquing Forbes).

Potser  aquest estiu he estat desconnectat de la premsa, però no he vist una iniciativa similar a l’Estat espanyol… No he vist cap passa endavant dels Zara, Mango, Mercadona, ACS o Santander… No faré la demagògia de dir que no es mereixen les fortunes que tenen. Evidentment si les tenen és perquè se les han guanyat. Aquí, se sent a parlar molt de drets, estat del benestar i polítiques socials. Però poc de deures, compromís o de contribució. Per descomptat, ningú vol pagar més.

És la de França una mesura concreta, que permetria incrementar els ingressos tributaris de l’Estat. No és la panacea, com tampoc ho és rebaixar els sous als polítics. Aquí encara pensem que als poderosos no se’ls pot tocar i en canvi a França són ells mateixos els que reclamen un augment en la seva pròpia pressió fiscal. Quina diferent mentalitat. Penso que encara n’hem d’aprendre molt tots plegats.

Finalment això s’ha traduït en una contribució especial i temporal d’un 3% vinculada als objectius de dèficit públic dels 2 propers anys a França.