PECAGÚS

Amb l’acabament de l’any tot són balanços. A tots els mitjans de comunicació els dóna la dèria per emetre resums i packs enllaunats del que consideren el millor de l’any. El 2011 ha estat el meu primer any sencer de blocaire i voldria agrair a EL PUNT AVUI l’oportunitat de poder divagar lliurement i expressar idees, pensaments i compartir-los amb tota la parròquia internauta.

He parlat una mica de tot, centrat en temes d’empresa i economia en els quals treballo, i també tocs de política i sempre al voltant de l’actualitat del moment. La crisi no cal dir-ho ha estat un tema recurrent.

Abans de EL PUNT AVUI, vaig publicar altres articles al meu blog personal que també voldria difondre:

“Segur que Girona, rai?”. Una visió realista contra l’excés d’optimisme i, a vegades, el massa mirar-nos el melic que tenim des de Girona. Avui dia, estem patint anys d’injustícies que estan llastant la nostra economia i a sobre ens pensàvem que érem els reis del mambo.

“Born in the USA”. Com les empreses americanes (i les seves marques) han esdevingut un referent econòmic i cultural en el món sencer i com d’això se’n poden treure conclusions positives. La realitat avui dia és que Europa està immersa en una profunda recessió i altres parts del món certament estan millor.

“Concurs de creditors: Fracàs o oportunitat?”. Una empresa pot sortir d’un concurs de creditors i això la pot reforçar, per no morir atrapada pels deutes. La importància de mantenir l’empresa viva.

“It’s the economy, stupid!”. Com la famosa frase de Clinton, cal fonamentar la independència de Catalunya en l’economia i es demostra que això és perfectament viable. Mesos desprès avui ja parlem de Pacte Fiscal i l’independentisme creix.

“El rol del director financer”. El paper que juguen en les empreses els directors financers com a garants d’un sentit econòmic i financer en les organitzacions. Molts directors financers solen esdevenir directors, gerents d’empresa.

“El CV no ho és tot”. Fruit d’una polèmica política d’aquell moment, descabdello la importància de la honestedat en la funció publica i critico l’excés de “títolitis” en la nostra societat.

No se si 2012 serà millor o pitjor que l’any que acabem…

En tot cas, hi haurà moltes coses que depenen de cadascun de nosaltres i això és el que haurem de gestionar i saber fer bé. A poc a poc i amb actitud positiva i molt treball segur que la crisi un dia, no massa allunyat, haurà marxat…

MOLT BON ANY A TOTS ELS LECTORS I A LLEGIR!!