PECAGÚS

Les dades de l’última EPA (Enquesta de Població Activa) del quart trimestre (4T) no per esperades, deixen de ser menys desastroses. Espanya encapçala al trist rànquing de ser el país de la UE amb major atur: 5.273.600 persones, un 22,85% de la població activa, 295.300 persones més que en la darrera EPA del 3T.

A la UE-27, la taxa és d’un 9,3%. Espanya es situa en el rànquing mundial entre Sudàfrica (24%) i Gabon (21%)…

Per CC.AA., les dades són totes elles molts elevades però es constaten les enormes diferències que existeixen en aquest estat asimètric. Allò de la igualtat que promou la Constitució queda clarament en entre dit. També es demostra que els mecanismes que promouen una pretesa solidaritat territorial no són gaire fructífers.

Catalunya o la C.A. de Madrid, comunitats semblants en termes de població i més diversificades econòmicament, tenen percentatges d’atur del 20,50% i 18,51%, respectivament. Andalusia té la taxa més elevada, 31,23%, sent també la C.A. més poblada d’Espanya o Extremadura, un 28,6%. Hi ha però una altra realitat, les CC.AA. de règim foral (amb concert econòmic propi constitucionalment reconegut), tenen un 12,6% (P. Basc) i 13,8% (Navarra). Els percentatges més baixos de tota Espanya. Els efectes positius de tenir concert econòmic propi (o “pacte fiscal”) permetrien un reducció de l’atur a Catalunya?

Si veiem el nombre de funcionaris, a Espanya són un total de 2.670.326 persones entre totes les administracions públiques (un 12% de la població activa). El promig és un funcionari per cada 17,7 habitants. Un promig similar a altres països europeus com Alemanya (18,3) o Itàlia (17,3), però clarament per sota França (12,5) o els “paradisos” nòrdics de Suècia (8,1) o Finlàndia (9,4). A l’altra banda, hi hauria el Regne Unit (29,3), de tradició més liberal.

També per CC.AA. les dades solen ser prou asimètriques. Aquí Catalunya i Madrid tenen percentatges clarament diferents. Mentre Catalunya és la que té menys funcionaris per habitant (24,8), a Madrid són (15,1). Efectes de la capitalitat? Aquí s’entén que com més funcionaris més serveis públics es poden atorgar. Les CC.AA. d’Andalusia i d’Extremadura tornen a tenir millors ràtios de servidors públics per habitant (16,9 i 11,6, respectivament). Només a Ceuta i Melilla és on hi ha més funcionaris (1 per cada 8,1 hab.)

Es curiós que Catalunya sigui la C.A. on calguin més ciutadans per trobar un funcionari. Suposo que el seu teixit econòmic i empresarial fa que, històricament, no hàgim estat gaire amants de la funció pública. Ara bé, Catalunya en els últims anys ha rebut un allau de persones immigrades que han col·lapsat els serveis públics; sanitat, ensenyament o justícia. Això lluny de ser considerat demagògic penso és un fet objectiu. Catalunya és la C.A. que amb més número d’estrangers de tota Espanya (1,1M, un 15% de la població catalana). Curiosament, les CC.AA. de règim foral tornen estar entre les que tenen menys població estrangera (País Basc: 6,6%; Navarra: 11,2%). Es que el règim foral impedeix als estrangers instal·lar-se a comunitats econòmicament tan prosperes com aquestes dues? (perdoneu, ara sí, la demagògia…)

Per últim, si creuem el nombre d’aturats, el nombre de funcionaris (els sous dels quals són pagats amb impostos dels actius) i inactius (persones majors de 16 anys que no estan buscant feina), veiem unes dades encara més esfereïdores. A Espanya, un 60,7% de la població major de 16 anys està en algun d’aquests tres grups (aturats, funcionaris o inactius) i per tant, amb càrrec a les arques públiques o a l’economia submergida.

Com sempre, les comunitats més dinàmiques econòmicament tenen uns percentatges inferiors (però no gaire millors) i similars entre elles; Catalunya (55%), Madrid (56%) i País Basc/Navarra (55%). A l’altre cantó, Andalusia (67%) i Extremadura (72%) mostren unes xifres molt baixes d’activitat, i lluny de tòpics i de polítics incendiaris, un es fa la següent pregunta:

Fins quan això es podrà aguantar?

 Fonts: EPA 4T-2011 (INE). Registro Central de Personal. Padró Municipal a  1.1.2011 (INE). Eurostat. Diari el País. Wikipedia.