PECAGÚS

La publicitat és una eina bàsica i imprescindible en qualsevol empresa. Permet donar a conèixer una marca, un producte o una empresa. Tot s’ha de promocionar avui en dia. És un factor clau en tota estratègia de màrqueting. Normalment una bona campanya de publicitat busca incidir en les emocions dels potencials clients i dirigir-los cap al consum. Els creatius publicitaris solen ser uns professionals altament retribuïts.

Últimament amb la crisi i tota la reorganització del sistema financer (eufemisme, per dir quants bancs o caixes tancaran) ens estan afusellant amb tota un allau de publicitat de les diferents entitats que intenten sobreviure. Heus aquí alguns exemples:

 “El valor de las ideas”, diu un dels grans bancs espanyols. Quines idees? Seran les que sempre han importat a la banca, les idees dels diners. Perquè no diuen “el valor dels diners” directament? O que ho preguntin als seus més alts directius recentment imputats. Les “idees” (valors) no semblaven importar-los massa.

“Adelante”, diu l’altre gran. Per què no diuen directament “Peti qui peti, nosaltres endavant”?. L’únic que els importa és la seva rendibilitat emmascarada amb el vernís de les bones intencions. “Adelante”? No li aneu pas amb els vostres problemes a aquest honorable banc. Perquè amb un gran somriure el seu funcionari de torn, li dirà “ha sido un placer pero…”.

“114 anys treballant per Girona”. Quin eslògan! Tenia alguna cosa a veure la banca de finals del segle XIX amb l’actual?

“Parlem”. De què? De Dació en Pagament o de Desnonaments?. Abans o després de què l’absorbeixi?.  “Si vol que li deixi 100 vostè me n’ha de portar 120”. Ja se sap pels d’aquí: “la pela és la pela”.

“Persones al servei de persones”. M’encanta. Les persones sempre venen. Des de quan li han importat les persones als mercats financers? (Només als polítics en campanya electoral). En alguns anuncis, solen sortir uns models tot catxes que diuen que són cuiners o mecànics i que el seu banc els coneix pel seu nom i que els hi agrada jugar a la petanca. Però senyors, si actualment els bancaris (treballadors de banca) no et veuen el pèl. La rotació a les oficines és altíssima. No els hi deixen temps per no “intimar amb l’enemic”. La banca electrònica els hi agrada més. Menys persones és més productivitat.

Parlant de “persones”. Es lògic jubilar a professionals amb 55 anys quan estan a la maduresa professional i vital? El sistema en el seu conjunt (públic-privat) s’ho pot permetre? És això la cèlebre Obra Social?

“Banca de proximitat”. Proximitat, a on? Caixes en fallida es fusionen per crear una gran caixa, també en fallida? Proximitat vol dir; “miri senyor empleat de Girona hem pensat que ara la seva carrera professional continuarà a Les Terres de l’Ebre?”. “Oportunitat”, sol ser una paraula usada també.

“La caixa que suma”. De nou, què suma problemes?

Totes les entitats estan per ajudar el “territori”. A quin territori es refereixen? A Brasil o a Miami que és on obtenen la majoria dels seus beneficis?

“Junts per Girona”. Quin conya, una ciutat vallesana promocionant el provincianisme de Girona?. Ah això sí, amb bosses reciclables de les Cases de l’Onyar. Un clàssic.

La Banca ètica. Aquest és nou. Resulta que s’ha creat una nova banca que ara és ètica. Algú ha sentit a parlar de restaurants ètics o gasolineres ètiques? L’ètica dels negocis no només és desitjable sinó com a la “mili”, “el valor se le supone”.

“Fes-te un Banker”. Ara resulta que comprant accions de 1.000€ pots ésser banquer. Òndia, que bé! I et regalaran una tovallola amb el nom d’accionista. Quina bicoca! Podràs anar aplaudir a les juntes d’accionistes!

I quan pitjor estàs, busca’t algun patrocini publicitari mediàtic; tipus un campió de motos o un entrenador de futbol. Com diem a l’Empordà, per fer el merda.

Publicitat, mofa o sarcasme? Cinisme, tal vegada. Que la banca és com és ho sap tothom, però últimament se’ns riuen de tots amb unes campanyes publicitàries buides de contingut i que potser les paguem també entre tots (FROB i altres).

O no ho trobeu?