PECAGÚS

20 de novembre. Solen ser dies curts, els més curts de l’any. A Girona, solen ser dies poc assolellats, tristois i freds, encara que amb això del canvi climàtic ja ho veurem. Els arbres perden les fulles i el temps convida al recolliment. Són les deu de la nit, les televisions i ràdios s’aboquen a donar els primers resultats de les Eleccions Generals, amb vot escrutat.

Tot sembla indicar, almenys tots els sondejos ho pronostiquen, que el PP assolirà una victòria aclaparadora. Majoria absoluta inclosa. Això reforçarà Rajoy i el seu projecte qualsevol que sigui ja que no té necessitat ni tant sols de presentar-lo. La fi de Zapatero, president frívol, poc competent i gens encertat en la gestió de la crisi, li ha facilitat una victòria inapel·lable. Ni tant sols el vell apagafocs Rubalcaba sembla que podrà aturar l’embranzida popular.

A Catalunya, ja fa mesos que un govern responsable i endreçat està gestionant la penúria de les finances públiques. No sense contradiccions, oscil·lacions i a vegades amb pèssima comunicació, el govern català està fent el què toca. Això li ha suposat moltes protestes. Penso que el sector públic s’ha de dimensionar a la conjuntura actual, condicionada per: la limitació i l’encariment del crèdit, la caiguda en picat de la confiança internacional amb l’Estat i el dèficit galopant marcat pel poc dinamisme de l’economia espanyola.

Tornem a l’enigmàtic Rajoy. El seu programa el desconeixem. Sembla clar que haurà d’optar  per polítiques restrictives de control del pressupost públic. Retallades, privatitzacions, reducció de l’Estat del Benestar, etc. El que en podríem dir, polítiques clàssiques de “dretes”. És el que toca a tota l’Europa occidental i als EUA. A més ho dicten els organismes internacionals i els mercats.

Doncs bé, faig les següents reflexions: com reaccionarà el moviment dels Indignats a totes aquestes polítiques? El sistema democràtic, generalment acceptat, dicta que és a les urnes on la gent s’haurà d’expressar. Una previsible majoria absoluta del PP no significarà un aval a les polítiques de les “retallades”? No és això contradictori amb les tesis dels Indignats? La gent està molt cremada i la situació econòmica és dolenta, pèssima. Són totalment justificades les queixes. Ara bé, alguns dels seus plantejaments són certament demagògics, poc estructurats i certament inquietants. La situació és com a mínim paradoxal.

El nou govern central que surti del 20N no tindrà tota la legitimitat democràtica per a fer el què toca fer? A Catalunya, comencem-nos a calçar ja tot serà culpa de les “autonomies” (eufemisme, per dir de “Catalunya”). Diran que la descentralització autonòmica és cara, que tenim ambaixades, que TV3 és un luxe asiàtic, que els catalans no som solidaris, diran que ha de tornar l’idea d’España, etc, etc.

La situació és paradoxal. Polítics per un cantó, Indignats per un altre. Majoria absoluta del PP i més malestar i crispació social.  I la resta de gent què farem? Farem el què podrem, ja que ningú ho farà per nosaltres. Ja arribarà l’estiu.