PECAGÚS

Un municipi, segons el Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana és una “Associació natural, reconeguda per la llei, de persones i béns, determinada per les necessàries relacions de veïnat, dintre el terme o el territori sotmès a la jurisdicció d’un ajuntament”.

Tot just fa un any em preguntava si a Catalunya no hi havia massa ajuntaments. Les dades numèriques demostraven que sí. Fa un any hi havia crisi, avui la crisi és més forta si cap. Sense ànim de negar-li a ningú la seva identitat local o territorial, pensava que l’actual crisi serviria per posar una mica de racionalitat en aquesta àmplia diàspora d’administracions (locals i supra-locals) que tenim a Catalunya. Ja se sap, amb el pack de ser català hi va un cert component de victimisme i ens encanta buscar enemics i culpables, sigui el binomi Espanya-Madrid o els més nous, com la Merkel o en Sheldon Adelson. Ells són els culpables de tot, ho siguin veritablement o no. Ubicats i identificats els culpables, ja ens sentim millors i ja podem seguir amb la nostra tasca habitual, obrir la botigueta i tal dia farà un any. Com diria aquell, amb il.lusió!

Però tornem als ajuntaments. A la comarca on jo resideixo, el Gironès, hi ha una grapat de municipis alguns d’ells tan propers entre ells que els límits queden molt difusos. Al Gironès, hi ha 27 municipis per una població de 170.000 habitants. Excepte Girona i Salt, la resta de municipis són inferiors a 10.000 habitants. D’aquests, 13 municipis són inferiors a 1.000 habitants. Si partim de Girona veiem que està pràcticament enganxada amb els municipis de Salt, Sarrià, Quart, Vilablareix, Fornells i Aiguaviva. Són municipis tan propers que comparteixen carrers, urbanitzacions o polígons industrials i moltes vegades costa determinar els límits de cadascun. Una eventual unió d’aquests 7 municipis implicaria crear una gran àrea de 130.000 habitants (77% de la població del Gironès), que es podria gestionar amb un únic alcalde, un sol equip de govern, un sol cap de policia local o amb polígons industrials més eficients, etc. Aquests municipis són prou propers, cadascú amb les seves particularitats, com per ser gestionats de forma conjunta. La resta d’ajuntaments de la comarca segur que també es podrien fusionar per agrupar serveis generals aplicant criteris d’austeritat i racionalitat econòmica. Celrà, Bordils, Flaçà, St. Jordi, Juià, St. Martí Vell o Madremanya (8.000 hab. en total) també podrien funcionar amb mecanismes similars i són prou propers per crear un sol municipi. Com deia fa un any, al Baix Empordà experiències similars fa dècades que funcionen (Forallac).

Se que això implicaria grans canvis, però l’actual crisi no es tracta amb paràmetres imaginatius ni valents, sinó que es va al què és més fàcil. Retallar despeses Capítol 1 (personal) o no fer inversions. No sembla tampoc que això estigui en l’agenda de cap govern, sigui Generalitat o central. No es va al fons dels temes i ningú prendrà decisions d’aquest tipus (els criteris polítics i de poder prevalen). Ja buscarem nous culpables si fan falta.