Planeta Països Catalans

Dia 1. Diari de bitàcola del Nautilus. Primera entrada.
Hi ha milers de catalans afeccionats i/o apassionats d’un gènere tan ric com el de la ciència-ficció. És difícil, però, trobar espais on la ciència-ficció es pugui expressar en català. Serveixi, doncs, aquesta primera entrada en el meu diari de bitàcola Sci-fi per reivindicar que aquest gènere també ha de trobar la seva expressió en la nostra llengua i s’ha de poder desenvolupar amb normalitat. En l’aspecte audiovisual és pràcticament impossible trobar cap producte del gènere en català i ens hem de resignar a la programació que fa Televisió de Catalunya d’algunes sèries, després repicades per algunes televisions locals. De moment, els que van més ben servits són els trekkies. El món del còmic ja agonitza prou en castellà com perquè algú arrisqui els calés a produir-ne en català; i pel que fa a la literatura els nostres millors escriptors han estat condemnats injustament a l’oblit, especialment Manuel de Pedrolo. Nascut el 1918 a l’Aranyó, a la Segarra, va obtenir un cert reconeixement amb la publicació del Mecanoscrit del Segon Origen -d’obligatòria lectura als anys vuitanta en els centres escolars-, que no és, ni de bon tros, la seva millor novel·la. Trajecte final, Joc brut, Acte de violència són algunes de les lectures indispensables de l’autor; a les quals hi podem sumar les dels contes de Pere Calders.