25 juny 2007 per Andreu Mas
Dia 6. Llegeixo a
Racó català que la web
Mecanòscrit celebra el seu segon aniversari a la xarxa. Mecanòscrit.cat ofereix als seus usuaris enllaços P2P per tal de compartir pel·lícules i sèries mítiques de la ciència-ficció que han estat doblades al català!!! Faig un vol per aquesta comunitat virtual i m’hi inscric. Hi ha força material i de bona qualitat; la majoria introbable al mercat en la nostra llengua. Hi ha des dels clàssics (
Alien) fins a pel·lícules més recents (
AeonFlux) però el més interessant és l’apartat dedicat a les grans sèries de ciència-ficció. Per fi trobo en algun lloc episodis de la genial
La dimensió desconeguda de Rod Serling, al costat d’episodis de
Babylon 5,
Stargate, Star Trekk o
Invasió. Un lloc web molt recomanable per tots aquells que voleu consumir cinema i televisió en català de ciència-ficció. No us el perdeu. Felicitats Mecanoscrit!!!
Publicat a Cinema | Comentaris tancats a Dos anys de Mecanoscrit
23 juny 2007 per Andreu Mas
Dia 5. L’historietista badaloní Miquel Rof és una d’aquestes persones inquietes que sempre cerca noves expressions i històries. Remenant remenant ha trobat els orígens d’una cultura que ens ha passat totalment desapercebuda, la cultura abúrica, però que sembla ser molt coneguda fora d’aquí. En Miquel, està donant sortida a aquest coneixement recuperat del túnel del temps mitjançant la publicació digital l’Etapa Groga, de lliure circulació.
Ja fa cap a mig any que en Miquel Rof va començar la distribució a la xarxa mitjançant correu electrònic de la publicació l’Etapa Groga que aquest mes arribarà al número 8. No va ser fins al tercer número que l’historietista i agitador cultural ens va descobrir què és l’aburitat; allò que ell defineix com “una ciència especulativa ideada al segle XVIII per Herve Budeau a partir de textos de Badí d’Orgaló (s.XVI), i que té com a objectiu descriure l’univers” [sic]. L’aburitat treballa sobre la hipòtesi que l’univers existeix “gràcies a un principi estàtic (oblícula) que interacciona amb un o diversos principis actius (omniúcules)” [sic]. L’univers transcendeix l’home i la tecnologia, segons aquesta ciència, cosa que ens porta a la conclusió que l’univers en si mateix funciona de manera autònoma, i que l’home en la seva infinitesimalitat no pot modificar res d’allò que l’univers és o fa. Podríem pensar que aquest concepte, conegut com a Densitat Abúrica, no té cap influència sobre nosaltres, però la gràcia del que va descobrir Budeau i que ens recupera Rof és que la transcendència de l’univers és de tals dimensions que no podem escapar a la seva influència, que es manifesta en diversos paràmetres de la nostra vida.
És una història apassionant, aquesta de l’Aburitat, que podeu anar descobrint per vosaltres mateixos si decidiu subscriure-us gratuïtament a la publicació digital (demaneu-la a
[email protected]) editada amb rigorositat científica i estilística, dins dels paràmetres que regeixen tot allò que ens sembla real però que en el fons és fruit de la ment humana, un concepte fonamental per entendre l’Aburitat. Una reflexió que, d’altra banda, ara us pot semblar críptica però que hauríem de fer més sovint sobre el nostre entorn, on moltes vegades res és el que sembla inexactament.
Heu de saber que, a més, Rof ha posat en marxa recentment “El Noticiari Abúric”, que vol ser un full informatiu al voltant de L’Etapa Groga. No tindrà una periodicitat concreta i la seva extensió sempre serà d’una pàgina. D’aquesta manera els lectors de l’Etapa Groga sempre seran els primers en assabentar-se de qualsevol notícia abúrica que es doni arreu del món. El Noticiari el podeu demanar a la mateixa adreça electrònica.
Foto: reproducció de la portada del 3er número de l’Etapa Groga. No us puc incloure el números en PDF perquè excedeixen el “pes informàtic” que pot suportar el bloc. Les haureu de demanar a l’adreça que us he indicat unes línies més amunt.
Publicat a Publicacions | Comentaris tancats a Descobrir la cultura abúrica
22 juny 2007 per Andreu Mas
Dia 4. Llegeixo a
Cultura 21.cat que la 40ena edició del
Festival Internacional de Cinema de Sitges comemmorarà el 25è aniversari d’un clàssic de la ciència-ficció
Blade Runner, la pel·lícula protagonitzada per un jove Harrison Ford i diriga per Ridley Scott. El film, estrenat el 1982 i basat en una novel·la de
Philip K. Dick (autor de
¿Sueñan los androides con ovejas eléctricas?, 1968) va marcar tota una generació i va impulsar el naixement d’una nova tendència: el ciberpunk.
Blade Runner fugia de l’ensucrament de les sagues galàctiques a l’estil de Star Wars i ens situava en un futur tortuós d’homes i màquines, enginyeria genètica i ciutats que s’havien convertit en paratges on no es podia viure. Una estètica que més endavant van recollir altres pel·lícules que bevien d’aquesta font.
A la xarxa trobareu un munt de
sites com
aquest sobre el film i si voleu més informació també podeu anar a la sempre enriquidora
Viquipèdia.
Publicat a Cinema | Comentaris tancats a 25 anys de Blade Runner a Sitges
21 juny 2007 per Andreu Mas
Dia 3. Porto molt sense escriure en la meva bitàcola. Faig propòsit d’esmena. La mar es tranquil·la i em permet recuperar temps perdut. La màquina funciona. Començo a explorar aquest gran món desconegut de la ciència-ficció en català. He fet una troballa. És la publicació coral Paper de vidre, que ha dedicat el seu darrer número al futur. Ha proposat als seus col·laboradors, gent que escriu en línia, que faci un exercici de futurologia. El tema: el 2084. Un homenatge a George Orwell. La portada és un còmic de Luis Mata. L’inventor Pep Torres parla d’aquest futur que ha estat dissenyat «pel nostre bé». Dins, 54 planes d’històries que us podeu descarregar en PDF. Una bona entrevista a Josep Maria Espinàs un escriptor que sintentitza passat i present en el futur, fent bona la dita que el present és el passat del futur.
Publicat a Publicacions | Comentaris tancats a El 2084, segons Paper de Vidre
30 octubre 2006 per Andreu Mas
Dia 1. Diari de bitàcola del Nautilus. Primera entrada.
Hi ha milers de catalans afeccionats i/o apassionats d’un gènere tan ric com el de la ciència-ficció. És difícil, però, trobar espais on la ciència-ficció es pugui expressar en català. Serveixi, doncs, aquesta primera entrada en el meu diari de bitàcola Sci-fi per reivindicar que aquest gènere també ha de trobar la seva expressió en la nostra llengua i s’ha de poder desenvolupar amb normalitat. En l’aspecte audiovisual és pràcticament impossible trobar cap producte del gènere en català i ens hem de resignar a la programació que fa Televisió de Catalunya d’algunes sèries, després repicades per algunes televisions locals. De moment, els que van més ben servits són els trekkies. El món del còmic ja agonitza prou en castellà com perquè algú arrisqui els calés a produir-ne en català; i pel que fa a la literatura els nostres millors escriptors han estat condemnats injustament a l’oblit, especialment Manuel de Pedrolo. Nascut el 1918 a l’Aranyó, a la Segarra, va obtenir un cert reconeixement amb la publicació del Mecanoscrit del Segon Origen -d’obligatòria lectura als anys vuitanta en els centres escolars-, que no és, ni de bon tros, la seva millor novel·la. Trajecte final, Joc brut, Acte de violència són algunes de les lectures indispensables de l’autor; a les quals hi podem sumar les dels contes de Pere Calders.
Publicat a Autors | Comentaris tancats a Ciència-ficció en català
30 octubre 2006 per Andreu Mas
Nota: aquest post està en construcció.
Guia cronològica de cinema de ciència-ficció
1902. George Méliès. Viaje a la luna (Le voyage dans la lune)
1925. Henry Hoyt. El mundo perdido (The lost world)
1926. Fritz Lang. Metrópolis (Metropolis)
1929. Fritz Lang. La mujer en la luna (Frau im Mond)
1929. M.Tourneur, B.Christensen i L.Hubbard. La isla misteriosa (Mysterious island)
1930. David Butler. Una fantasia del porvenir (Just imagine)
1930. Abel Gance. El fin del mundo (La fin du monde)
Publicat a Cinema | Comentaris tancats a Guia de cinema de ciència-ficció
