D'una hora lluny

El retorn a Londres després de les vacances d’estiu m’ha saludat amb una inundació d’anuncis per arreu, i especialment al metro, del nou Kindle, el lector electrònic de llibres d’Amazon, la botiga online per excel·lència. Competidor de l’Ipad, el Kindle és infinitament més barat i, encara que potser no amb les prestacions multifuncionals que l’aparell d’Apple, per allò que fonamentalment ha estat dissenyat, la lectura de llibres en format electrònic, crec que és millor. El tamany és molt més adient. Me n’he comprat un, doncs.

Avantatges? Llibre que vull, llibre que tinc ipso facto. La descàrrega és molt ràpida. Per tant, ja no haig d’anar a la llibreria, tot i que hi segueixo anant, si tinc una veritable urgència: sempre que el llibre sigui en anglès, és clar. I sobre això hi tornaré més abaix.

Un altre avantatge és el preu dels llibres. Un exemple. Quan va sortir l’any passat en l’edició de tapa dura la novel·la Last Night in Twisted River, de John Irving (sigui dit de passada, un Irving com els millors), em va costar 20 lliures. Si l’hagués comprat per al Kindle, només n’hauria pagat 4, 3.99 per ser exactes.

Encara un altre avantatge: el pes. El totxo d’Irving, quasi 570 pàgines, pesa 900 grams. El kindle, 249, 312 amb la funda per protegir-lo. El volum que fa, a més, és molt menor. I la llegibilitat, molt bona.

Amb el Kindle ja a les mans em vaig pensar que tot era bufar i fer ampolles. Que podria, per exemple, comprar i descarregar online aquells llibres en català i castellà que m’interessessin: des d’El anorak de Picasso (un relat magnífic, i verídic, encara que això no és rellevant), del meu estimat amic José Antonio Garriga Vela, o La vida doble, d’Arturo Fontaine, al darrer premi Crims de Tinta, Negres tempestes, de Teresa Solana, o la darrera novel·la del també estimat amic David Castillo, El Mar de la Tranquil·litat. Quina decepció, però.

En comparació amb l’edició electrònica en anglès, l’edició electrònica en castellà és quasi bé inexistent (els pocs llibres electrònics que puc comprar en castellà a Amazon són, la majoria, edicions marginals d’editorials nord-americanes que tenen un catàleg de clàssics o pseudo clàssics destinats al món universitari). L’edició electrònica en català és, com pertoca per raons de proporcionalitat, però malauradament potser també de manca d’horitzons empresarials i d’altra mena, encara més mínima. Un desastre, en definitiva. Em toca, doncs, seguir carregant paper des de Barcelona si vull estar més o menys al dia quant a lectures.

Mentre li donava voltes a tot això, vaig llegir una notícia a l’Avui que em va deixar de pedra. Relativa al Líber i a l’edició electrònica. El director executiu de la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya deia que “el debat ja no és entrar-hi o no. Tothom hi ha entrat. Ara la qüestió és com.” L’home parlava del llibre electrònic.

Mentida! Ningú no hi ha entrat. Mentre que el premi Sant Jordi o el Planeta no estiguin disponibles en format electrònic, per al Kindle, l’Ipad o el que sigui, aquí, és a dir, allà, a Catalunya i a Espanya, continuaran adormits, sense saber que vivim al segle XXI.

I, també sigui dit de passada, el mateix es pot afirmar de la premsa. Mentre les pàgines webs de la premsa catalana com a mínim no imitin el que es fa al Regne Unit (The Times, The Guardian, Financial Times), per posar el cas que millor conec, estarem perdent el temps, les energies i decididament el futur.