D'una hora lluny

Mentre el món sencer estava pendent de les jornades prèvies a l’inici del rescat dels miners xilens, i amb l’operació d’evacuació pròpiament dita pendent de 24 apassionants hores del més gran reality xou del segle XXI*; mentre Catalunya seguia i segueix mirant-se el melic de les properes eleccions (tot canviarà; tot seguirà igual o encara pitjor), alguns dels centres de poder militar global -Washington, Londres- han començat a llançar missatges, un rere l’altre, sobre quin és el nou escenari de la guerra futura: el ciberespai.

No són pas nous, però. Fa temps que els difonen. En va deixar anar uns quants George W. Bush i també Barack Obama, qui finalment ha actuat en conseqüència. En concret, i de forma insistent, des que a finals de maig els Estats Units nomenessin el general de quatre estrelles Keith B. Alexander com a comandant en cap del cinquè domini militar, l’esmentat ciberespai, que s’afegeix als quatre existents: terra, mar, aire i l’espai exterior, ja provingui l’amenaça de l’Sputnik o de l’Estrella de la Mort.

El secretari de Defensa dels Estats Units, Robert Gates, havia declarat l’any passat que Internet i tot el que l’envolta és el nou espai a controlar -vigilar, en diuen-. El nomenament d’Alexander va ser la primera de les mesures en aquest sentit. A finals del passat mes de setembre, Alexander va informar al Congrés dels Estats Units de quines són i seran les necessitats per a la defensa del reialme, el nord-americà, i per extensió tots els d’occident, en el nou camp de batalla que s’obre en el segle XXI; reialmes amenaçats per potències enemigues, terroristes, extremistes de tota mena o, ras i curt, delinqüents solitaris i/o màfies criminals que volen controlar el ciberespai -el món-… O, senzillament, provocar-hi el caos. Paradoxalment, després de la Guerra Freda el món n’és ple, de tipus com el doctor No.

Els sistemes informàtics del Pentagon són comprovats 250.000 vegades a l’hora i fins a sis milions de vegades al dia, va ser una de les informacions que Alexander va donar als congressistes. I també va comentar: “Més de 140 organitzacions de tota mena han intentat el passat mes [agost] trencar els sistemes de defensa de la xarxa del govern; pràcticament a un pas de pro­vocar-ne el col.lapse total.”

Alexander dirigeix, tanmateix, l’Agència de Seguretat Nacional, organisme que capta comunicacions exteriors de tota mena, i les analitza, així com les que tenen lloc a l’interior dels Estats Units, tant entre els diferents organismes de l’Administració com entre les empreses considerades estratègiques: des de Google fins a Windows, passant per Boeing o ITT. El Regne Unit té una agència semblant, el GCHQ, una mena d’anella gegant on treballen 5000 persones fent exactament el mateix. El gran germà té milers i milers d’ulls.

Avui mateix, el comitè per a l’Estratègia de Seguretat Nacional britànica ha identificat la guerra en el ciberespai com la segona de les més grans potencials amenaces contra el Regne Unit. S’hi imposen, doncs, més cotilles.

¿Impliquen tots aquests moviments, anuncis, etcètera, una militarització del ciberespai? En tot cas, una dada és prou interessant: Immediatament després del nomenament d’Alexander com a comandant en cap de USCybercommand, 30000 membres de l’US Air Force han estat reasignats cap al servei de primera línia de combat en l’espai virtual.

L’espai de llibertat infinit somiat a Internet, serà, doncs, un espai de llibertat vigilada, sota control.

 

* El reality xou de Xile té un primer antecedent en la mort de la noia de 3 anys Kathy Fiscus, que va caure en un pou abandonat mentre jugava al voltant de casa seva, a San Marino, Califòrnia, i que no va poder sortir-ne amb vida després d’un angoixant i dramàtic intent de rescat. El succés, que va tenir lloc el 1949, va donar peu a la primera retransmissió d’una notícia en directe per televisió, de forma ininterrompuda, al llarg de 27 hores i mitja. La primera estació comercial dels Estats Units, KTLA, va demostrar el poder de la televisió en una època en què, fins i tot als Estats Units, hi havia, relativament, pocs aparells receptors.