Kindle, la joguina d’Amazon
3 octubre 2010 per Quim Aranda
El retorn a Londres després de les vacances d’estiu m’ha saludat amb una inundació d’anuncis per arreu, i especialment al metro, del nou Kindle, el lector electrònic de llibres d’Amazon, la botiga online per excel·lència. Competidor de l’Ipad, el Kindle és infinitament més barat i, encara que potser no amb les prestacions multifuncionals que l’aparell d’Apple, per allò que fonamentalment ha estat dissenyat, la lectura de llibres en format electrònic, crec que és millor. El tamany és molt més adient. Me n’he comprat un, doncs.
Avantatges? Llibre que vull, llibre que tinc ipso facto. La descà rrega és molt rà pida. Per tant, ja no haig d’anar a la llibreria, tot i que hi segueixo anant, si tinc una veritable urgència: sempre que el llibre sigui en anglès, és clar. I sobre això hi tornaré més abaix.
Un altre avantatge és el preu dels llibres. Un exemple. Quan va sortir l’any passat en l’edició de tapa dura la novel·la Last Night in Twisted River, de John Irving (sigui dit de passada, un Irving com els millors), em va costar 20 lliures. Si l’hagués comprat per al Kindle, només n’hauria pagat 4, 3.99 per ser exactes.
Encara un altre avantatge: el pes. El totxo d’Irving, quasi 570 pà gines, pesa 900 grams. El kindle, 249, 312 amb la funda per protegir-lo. El volum que fa, a més, és molt menor. I la llegibilitat, molt bona.
Amb el Kindle ja a les mans em vaig pensar que tot era bufar i fer ampolles. Que podria, per exemple, comprar i descarregar online aquells llibres en catalĂ i castellĂ que m’interessessin: des d’El anorak de Picasso (un relat magnĂfic, i verĂdic, encara que això no Ă©s rellevant), del meu estimat amic JosĂ© Antonio Garriga Vela, o La vida doble, d’Arturo Fontaine, al darrer premi Crims de Tinta, Negres tempestes, de Teresa Solana, o la darrera novel·la del tambĂ© estimat amic David Castillo, El Mar de la Tranquil·litat. Quina decepciĂł, però.
En comparaciĂł amb l’ediciĂł electrònica en anglès, l’ediciĂł electrònica en castellĂ Ă©s quasi bĂ© inexistent (els pocs llibres electrònics que puc comprar en castellĂ a Amazon sĂłn, la majoria, edicions marginals d’editorials nord-americanes que tenen un catĂ leg de clĂ ssics o pseudo clĂ ssics destinats al mĂłn universitari). L’ediciĂł electrònica en catalĂ Ă©s, com pertoca per raons de proporcionalitat, però malauradament potser tambĂ© de manca d’horitzons empresarials i d’altra mena, encara mĂ©s mĂnima. Un desastre, en definitiva. Em toca, doncs, seguir carregant paper des de Barcelona si vull estar mĂ©s o menys al dia quant a lectures.
Mentre li donava voltes a tot això, vaig llegir una notĂcia a l’Avui que em va deixar de pedra. Relativa al LĂber i a l’ediciĂł electrònica. El director executiu de la FederaciĂł de Gremis d’Editors d’Espanya deia que “el debat ja no Ă©s entrar-hi o no. Tothom hi ha entrat. Ara la qĂĽestiĂł Ă©s com.” L’home parlava del llibre electrònic.
Mentida! NingĂş no hi ha entrat. Mentre que el premi Sant Jordi o el Planeta no estiguin disponibles en format electrònic, per al Kindle, l’Ipad o el que sigui, aquĂ, Ă©s a dir, allĂ , a Catalunya i a Espanya, continuaran adormits, sense saber que vivim al segle XXI.
I, tambĂ© sigui dit de passada, el mateix es pot afirmar de la premsa. Mentre les pĂ gines webs de la premsa catalana com a mĂnim no imitin el que es fa al Regne Unit (The Times, The Guardian, Financial Times), per posar el cas que millor conec, estarem perdent el temps, les energies i decididament el futur.
Â