Dos projectes a la xarxa que ajudaran a dimensionar el món de l’art des de possibilitats i dimensions -almenys a l’inici- ben diferents: el Wikiartmap, gràcies a l’esforç de l’emprenadora figuerenca Maite Oliva, i el google Art Project gràcies a una megamultinacional que fa por, perquè ho fan tot bé i no saps ben bé com, una mica com Apple. La primera es va presentar fa una setmana a l’Arts Santa Mònica amb l’objectiu de cartografiar l’art a l’espai públic a nivell global. La proposta de google és d’interior, radiografiar les millors obres d’art -especialment pintures- dels millors museus del món, per tal de poder-les veure amb la màxima qualitat. Una definició de la imatge impressionant que posa un graó més a tot l’esforç de digitalització que la humanitat està generant. I mentre digitalitzem, hi ha sectors de la població que no tenen ni llum per visionar aquests píxels, paradoxes del nostre temps!

Però per tots els amants de l’art, arrel de la posada en funcionament d’aquestes i d’altres plataformes de difusió artística i patrimonial, sorgeix, entre altres, una qüestió que crec prou rellevant: el valor de presència, el tenir la peça al davant, percebre-la in situ, és substituible pels píxels o només complementari als píxels? o potser només és l’anècdota, ja que el coneixement és una construcció mental que necessita de més imputs que una mirada d’un lloc i d’un moment, i de totes les emocions que hi projectem?

El cert és que podríem dir ràpidament que les cues dels museus en determinades exposicions són la prova del fetitxisme de la mirada i del valor de presència que tenen els artefactes artístics. Però seria reduir les tesis de la percepció i del coneixements que durant tot el segle XX han servit per desidealitzar alguns mites romàntics. Malgrat que, com en l’amor i en l’art, olorar, tocar, percebre -malgrat els sentits ens enganyin com deia Kant- alguna cosa de “real” té. És el misteri dels objectes que ens parlen a través de nosaltres mateixos o del mirall que hi projectem. Ambtot, benvinguts a l’art 2.0 o ja 3.0 per universalitzar-lo a la màxima potència. A la potència del coneixement, de la mirada i de la percepció.