El vaig conèixer quan ja feia temps que havia desat els daus que, tots sumats, feien set. El vaig conèixer gràcies als artistes Modest Cuixart i Enric Ansesa i, com és lògic, a un conjunt d’astres que s’encreuaren pel camí en una roda de la fortuna eterna que s’ha perllongat fins avui. Fa dotze anys que els daus que Arnau Puig manipula acompanyen una altra revista, bonart. Ell ha participat en cada edició i amb les seves recomanacions i crítiques constructives hem anat perfilant l’artefacte, espero que creatiu i alhora informatiu, que és avui. Una revista en català, amb una visió europeista i oberta als artistes d’arreu del món, tot reforçant la creativitat que la nostra terra ens ha proporcionat.

No és estrany que La Virreina –Ajuntament de Barcelona–, a través d’en Llucià Homs, gestor cultural i amant de l’art, hagi decidit impulsar un homenatge que s’ha estès com la pólvora, perquè, si d’una cosa et pots enamorar d’aquest homenot gairebé planià, és de la seva humanitat, de la seva profunda humanitat i del seu carisma. Josep Altayó recordava en un article aquests trets i el seu compromís social i polític amb un estat cohesionat i progressista, amb una Catalunya lliure i sostenible humanament i econòmicament.

A banda d’això, l’Arnau que he conegut ha fet del territori la seva pàtria. No ha tingut mandra d’anar al poble més menut, per exemple a Copons, per ajudar a difondre un concurs de pintura. Allà ens vam trobar i em va demostrar que l’art i la cultura s’han d’exercir des de la humilitat, la sociabilització, perquè d’elitisme i esnobisme anem sobrats. Però és que l’Arnau m’ha fet de mestre i, alhora, progressivament, d’avi; sí, i jo he exercit de nét hiperactiu. Ara, des de bonart, sumar-nos a aquest homenatge és un goig, un gaudir en termes noucentistes.

Ell és l’Arnau Puig, l’Arnald en èpoques passades. I al seu costat hi ha la Consol, el seu pal de paller, la dona artista, la dona ballarina, la dona amb conviccions amb la qual junts han navegat cap a Ítaca –ara que s’ha post de moda– amb el cor obert.

aquest article s’ha publicat a bonart: http://www.bonart.cat/articles/arnau-puig-questio-dhumanitat/