L’Enric Ansesa és un artista de la generació oculta. Gironí de naixement, cosmopolita d’adopció, pul·lula per les xarxes des de fa mesos amb una passió i una falera twittejadora insaciable, sobretot de matí, com Sant Guardiola ens va dictar.

El seu color és el negre, o el no color. Un negre que en el cosmos no és mai absolut, perquè la llum, ni que sigui mínima, es filtre per alguna escletxa. El seu abecedari és la reflexió, un cert punt minimal, herència del conceptualisme i la ciència com a mecanisme de generació d’activitat neuronal, plàstica i visual. www.ansesa.com

Però seguim amb les xarxes socials, darrerament, l’he anat seguint i, sense el seu permís –coses que tenen les xarxes socials–, us convido a resseguir algunes de les piulades de deix més poètic, els polítics cadascú que se’l miri, que li he fitat. No he retocat quasi cap falta d’ortografia, a pèl. Per cert!!! el seu twitter és @EnricAnsesa i té la particularitat que no segueix a gaire gent i no vol que el segueixi gaire gent. Coses dels artistes, sempre descol·locant la realitat, sempre fent-nos-la repensar.

màximes twitteres

Tota la pluja no dissolt el negre de la nit.

On anem? Caminant en la foscor del desgavell.

En la foscor el preblau de l’alba de núvols blancs,juga amagant la nit al dia.

Núvols tenyits de carmins i rosats reflexen la sortida del sol, senyor de la llum.

Estem dins un macabre viatge de vacances del sentit comú.

La realitat no vista s’intueix en la representació.

Coves de bunyols ,i primeres escultures reseques i fregides ,memòria dels anys foscos i plens de llum al mateix temps.

Els grocs de la colza pinten el verd dels camps.

Tots els timbals i els seus sons amb els cops de les llançes conformen el vespre de divendres Sant.

Un núvol de fum negre es un fantasma que empren el vol

Els silencis son la nit de la comunicació.

La força transformadora de la realitat ens va sorprendre somniant que manàvem.

L’horitzó sempre està lluny per molt que avancis.