Blog

Unes ales cap a on… Anna Carreras i Manel Esclusa

“En aquest llibre hi trobareu bellesa, però que serveix per dir, per fer explícit, i no pas per amagar. El resultat és extraordinari, perquè ens fa possible de pensar que no estem sols. En el moment més difícil per al cos d’una dona, al davant del perill extrem, Anna Carreras no judica però no concedeix, no es queixa però no passa res per alt, i així ens fa avinent la vida: la vida real, no la imaginada. I li ho agraïm, perquè amb testimoniatges així, tot val la pena” (Antoni Vicens) Per a mi, el Sant Jordi d’enguany ha esdevingut Continue Reading → Unes ales cap a on… Anna Carreras i Manel Esclusa

No piangere Bukowski, la Cruz somriu al Liceu del Sunset

Cap de setmana intens. La vida s’esmuny i l’he d’atrapar. Es fa accelarada al tren, s’atura quan dormim però inexorable camina amb pas ferm, perquè com diu l’Abel Cutillas “Viure mata”; poemari editat per l’editorial Fonoll punyent i desgastador ensems. També ho han dit molts literats, “cada segon que visc, és cada segon que ja estic morint”. I si ho transportem al camp de l’amor, en Joaquin Sabina té una cançó preciosa on reitera que “los amores que maten nunca mueren”. Les arts visuals, la música, la literatura són amors que maten -almenys metafòricament- i no moren mai, es perpetuen Continue Reading → No piangere Bukowski, la Cruz somriu al Liceu del Sunset

Enric Ansesa, l’art del negre, la poètica de les piulades

L’Enric Ansesa és un artista de la generació oculta. Gironí de naixement, cosmopolita d’adopció, pul·lula per les xarxes des de fa mesos amb una passió i una falera twittejadora insaciable, sobretot de matí, com Sant Guardiola ens va dictar. El seu color és el negre, o el no color. Un negre que en el cosmos no és mai absolut, perquè la llum, ni que sigui mínima, es filtre per alguna escletxa. El seu abecedari és la reflexió, un cert punt minimal, herència del conceptualisme i la ciència com a mecanisme de generació d’activitat neuronal, plàstica i visual. www.ansesa.com Però seguim Continue Reading → Enric Ansesa, l’art del negre, la poètica de les piulades

Pensacions: (em)bolic i amor especular

L’art pot ser poesia i la poesia també pot ser art. I els artistes i la gent del món de l’art que han conreat el llenguatge de la paraula poètica, fràgil sovint punyent més de costum, són una bona colla. I això podria demostrar que l’expressió dels sentiments, a flor de pell, esdevé clau per elaborar un relat escrit de la creació contemporània lluny dels codis clàssics de la crítica d’art convencional, posem per cas. Fa mesos en Joan M. Minguet, crític d’art i president dels crítics d’art de catalunya, presentava el poemari “Pensacions”. El títol prou estrany i prou Continue Reading → Pensacions: (em)bolic i amor especular

Wikiartmap i google Art project: out/in

Dos projectes a la xarxa que ajudaran a dimensionar el món de l’art des de possibilitats i dimensions -almenys a l’inici- ben diferents: el Wikiartmap, gràcies a l’esforç de l’emprenadora figuerenca Maite Oliva, i el google Art Project gràcies a una megamultinacional que fa por, perquè ho fan tot bé i no saps ben bé com, una mica com Apple. La primera es va presentar fa una setmana a l’Arts Santa Mònica amb l’objectiu de cartografiar l’art a l’espai públic a nivell global. La proposta de google és d’interior, radiografiar les millors obres d’art -especialment pintures- dels millors museus del Continue Reading → Wikiartmap i google Art project: out/in

De l’art del Sunset a l’art de la Fundació Astrid 21 i la Fundació Estany

Les causalitats en la nostra vida quotidiana són a l’ordre del dia. El fet és que ahir, que bona part de la població restava captivada pels malabarismes del futbol que practica el FCBarcelona, també hi havia vida intel·ligent en altres sectors de la societat. No ho dic amb mala fe! A mi m’agrada el futbol i l’he practicat de manera semiprofessional, però no tot es redueix a aquest espectacle que arrossega masses i en la seva llotja es fan més negocis que en qualsevol altre lloc del planeta. Fins i tot algun cadàver exquisit en el camp de futbol hi Continue Reading → De l’art del Sunset a l’art de la Fundació Astrid 21 i la Fundació Estany

“Després de tot”, l’art de la paraula: Miquel Martí i Pol

La vida és tot el que ens passa mentre fem altres plans. John Lennon Amb aquesta sentència s’inicia el poemari “Després de tot” de Miquel Martí i Pol i que estic revisitant des de fa dies. Feliu Formosa, Màrius Sampere, Carles Riba, Narcís Comadira, Perejaume, Joan Brossa, Jordi de Sant Jordi són les mirades poètiques que fa temps que em sedueixen. Altres d’internacionals també, però estic en un moment d’arrelament de proximitat. Els nostres autors “locals” -que no localistes- també em doten de la universalitat dels seus impulsos i les seves por i felicitats, paràmetres que compartim tots -o bona Continue Reading → “Després de tot”, l’art de la paraula: Miquel Martí i Pol

Premis ACCA, el meeting point de la crítica d’art

Els premis de l’Associació de Crítics d’Art de Catalunya (ACCA) són un punt de trobada per la gent del sector. Fins aquí evident, però no tan sovint els col·lectius formen aquesta pinya, malgrat que també és veritat que el sentit gremial en aquests temps moderns o líquids nostres, fins a cert punt perd el seu sentit. Ambtot, aquest dilluns passat es varen atorgar els premis i la veritat és que tot i un cert sentit endogàmic que respira qualsevol entitat –i els seus premis– d’aquestes característiques, els guardons van recaure amb persones i entitats que estan duent a terme una Continue Reading → Premis ACCA, el meeting point de la crítica d’art

Conjuntivitis, Marramao i lucrècia moribunda

La conjuntivitis que tinc en aquests moments podria ser un símil perfecte de la nostra societat contemporània. Una conjuntivities que només es fa palesa als ulls d’ànimes que saben anar a les arrels i critiquen les estructures de base. La revista Metropolis, entre altres qualitats, posa de manifest en una entrevista al filòsof Giacomo Marramao, una allau de bones idees que no cal deixar passar. Aquest italià desgrana amb meticulositat aspectes fonamentals de la nostra realitat que ens fan atrevir-nos a pensar. L’autor ens fa evident que “Present” i “Actualitat” és quelcom ben diferent i que no em de barrejar-ho, Continue Reading → Conjuntivitis, Marramao i lucrècia moribunda

L’arquitectura dels somnis: empúries i súnion

L’arquitectura dels somnis futurs es construeix des de la realitat del present. No, fàcil no és! Imaginar futurs sempre ha estat un repte de la nostra espècie. Imaginar no és gratuït. Quan el poeta i catalanista Carles Riba, des de l’exili, va escriure l’Elegia II, en aquell instant, s’acabava d’esdevenir una de les fites clau de la poesia – literatura catalana contemporània. S’acabava d’edificar un somni d’extrema bellesa. Un poema que esdevé un petit miracle fet mot, ritme i cadència, tot rememorant el deix clàssic de l’escriure en vers. Fa poc el baix sentir recitar. Era a través d’una veu Continue Reading → L’arquitectura dels somnis: empúries i súnion

1 2 3 … 7