Sorprès per alguna crÃtica (extranyament positiva) que havia llegit de l’actuació de Tom Cruise a Magnolia, vaig decidir comprar-la i veure què hi havia de cert.
Qui em coneix sap que detesto les actuacions ensucrades i superficials del Cruise i que procuro evitar qualsevol pel.lÃcula on participi. Malgrat tot, en aquesta també hi apareixien actors molt interessants com Julianne Moore (fantà stica a Las horas i sobretot a Far from heaven(Lejos del cielo), on per mi és on l’he vist millor), el Philip Seymour Hoffman (Capote), i William H. Macy (recordeu Fargo ? ). Per tant, assumint el risc, vaig pagar els 7,95€ (una ganga) i endavant !.
És molt bona. Sorprenent i una mica desconcertant a l’inici i cada cop més interessant a mida que anem descobrint les diferents vides dels personatges. A mi em recorda Short Cuts (Vidas cruzadas) del Robert Altman en el sentit en què les diferents històries que explica, inicialment desconnexes, acaben totes relacionades, interconnectades. Si llegiu les crÃtiques, veureu que es diu que és una paradoxa de la vida americana actual i també de com les coses, tot i que sotmeses a l’atzar, sempre estan relacionades… Personalment, m’agrada aquesta última idea de l’atzar que també apareix a Match Point del Woody Allen.
La banda sonora és també molt bona, especialment als minuts inicials en què es produeix la presentació dels personatges on sona una bonica cançó d’Aimee Mann (One).
… i del Cruise què ? Doncs, haig de dir que bé (Tom, no t’hi acostumis…). Sense ser una meravella d’actuació, sà que aconsegueix que te’l creguis i vegis en ell una persona insegura, amb una relació difÃcil amb el seu pare i que l’ha portat a fer la peculiar feina que fa. Això sÃ, no crec que n’hi hagi per donar-li premis (li van donar el globus d’or al millor secundari i nominació a l’Óscar) . Encara que no ens tingui acostumats a interpretacions decents, no és raó per premiar-lo (!)
Del mateix director, P.T. Anderson, també vaig veure ja fa un temps Boogie nights, una visió del món del cinema porno des de dins, que al seu moment va ser impactant, però que ara, passat el temps i després de diversos documentals sobre el tema que han acabat de trencar amb els tabús, ha perdut molt interés.
