El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/sensepresses
Articles
Comentaris

Elling

Diu la dita que N’hi ha més a fora que a dins.

En un món cada dia més complicat i competitiu, no perdre el nord sembla cada cop més difícil. Qui pot assegurar que està totalment segur de sí mateix i que encara la vida de manera serena i valenta ?

Elling i Kjell Bjarne després de rebre tractament psiquiàtric, per primer cop han d’enfrontar-se tots sols a la quotidianitat. Viuen sols en un pis amb la supervisió d’un assistent social i han de demostrar la seva capacitat per conviure en societat. Però res no és més difícil per algú que ha viscut tota una vida tancat a casa depenent exclusivament de la seva mare i un altre que mai no ha tingut una família estable. Les seves pors, angoixes i incomunicació són els obstacles que hauran de superar. De mica en mica, cada dia assolint una fita, per petita que sigui, van aconseguint adaptar-se i aconseguir ésser independents.

Lluny del dramatisme i sensibleria d’altres films que han tractat temes similars, aquesta és una història de superació vista de manera còmica, amb aquesta habitual actitud intel.ligent del cinema escandinau d’analitzar les coses rient-se d’un mateix. Es fuig d’escenes on els actors sobreactuen i es deixa a l’espectador que, per mitjà de l’exemplificació, de la narració de divertides anècdotes conseqüents amb l’estat mental dels personatges, es vagi introduint en el seu món per comprendre profundament tots els seus sentiments i dificultats socials.

Nominada a darrera hora per Nourega en la categoria de millor pel.lícula extrangera dels Óscars del 2002 (juntament amb Amelie, Lagaan, El hijo de la novia i En tierra de nadie), és una de les pel.lícules més aclamades al país escandinau després del rotund èxit que tingué prèviament la seva versió teatral. El seu director, Peter Naess, i l’actor principal, Christian Ellefsen, tot i ser força desconeguts (alments per mi) són autèntiques cel.lebritats al seu país.

Val la pena veure aquest film i seguir amb atenció el cinema norueg el qual, després d’aquesta tendra i encantadora primera pel.lícula, seguiré amb atenció.

Que la disfruteu.