Sense Presses

Sempre he pensat que el primer que se li pot demanar a un film és un bon títol i un bon cartell. Tot i que això darrer (un simple fons blanc amb lletres vermelles) és del més simple que podem trobar, la primera premisa sí que trobo que és d’allò més encertada.

A Before the devil knows you’re dead, el veterà director Sidney Lumet, acostumat a combinar èxits i fracassos durant tota la seva trajectòria, ens ofereix una de les millors direccions d’actors que he vist en força temps. Amb un guió de thriller modernitzat (són interessants els avançaments i retrocessos en el temps vistos des dels diferents punts de vista dels personatges), i un ritme narratiu in crescendo, aconsegueix transmetre tot un mostrari de les baixes i més miserables febleses de què som capaços l’espècie humana. I tot, fent que l’espectador vagi descobrint el procés psicològic que pateix cada personatge a mida que el film avança, arribant a un punt en què quasi es pot comprendre (no dic justificar) el perquè dels seus comportaments i actes.

El casting és prou bo : Philip Seymour Hoffman (Magnolia, Truman Capote) que cada cop es va consolidant més com un dels millors actors dramàtics americans actuals, comparteix cartell amb l’incombustible Albert Finney i Ethan Hawke que, tot i tenir un bon paper adient per poder lluir-s’hi, compleix, però no acaba de convèncer.

Us la recomano. És una bona pel.lícula d’un bon director, sovint oblidat.