Sense Presses

M’encanta l’humor anglès.

La barreja de flema i tradició amb les situacions més absurdes i sovint escatològiques, la seva moral victoriana envers el sexe i, sobretot, el poc que els costa riure’s d’ells mateixos, són el que més m’agrada de les comèdies britàniques.

Sèries de televisió com Fawlty Towers, Some mothers do ‘ave ‘em (n’hi ha que neixen estrellats), The Black Adder(L’escurçó negre), Monty Python Flying Circus, The young ones(Els joves), Yes, Prime Minister, i moltes altres en són exemples que segur molts de vosaltres recordareu.

Però els darrers anys, aquesta tradició de l’humor britànic sembla que ha minvat bastant, i això també ha afectat força al cinema anglès. Les comèdies angleses es succeeixen, però el nivell de qualitat de l’humor anglès ha disminuït bastant.

Un exemple és Un funeral de muerte. Una pel.lícula del 2007 on un seguit de situacions ridícules al voltant d’un funeral formen el marc per intentar divertir-nos. No és que el film sigui un fracàs absolut. No. En alguns moments aconseguirà fer-vos riure, o almenys, somriure, però sense arribar als meravellosos dobles sentits i genials diàlegs marca del país que abans he esmentat.

Hi trobareu un bon reguitzell d’actors i actrius anglesos (normalment secundaris a pel.lícules americanes), una bona banda sonora (està bé el tema central “Love our time today”) i poca cosa més. Això sí, recomanable per dies on estigueu baixos de moral o especialment lents d’enteniment. Les vostres neurones us agrairan el descans…