Llaminadures
26 juliol 2008 per Dani Coll
Les llaminadures són aixÃ.
Fan il.lusió i són agradables, però no alimenten. I quan ens les hem menjat, ens quedem com està vem. Fins i tot, sovint pitjor si no en tenim una altra o perspectives d’aconseguir-ne més.
A Girona, amb el bà squet ACB ens ha passat una mica això. TenÃem una piruleta. Bona i dolça. De les millors. Però amb aquesta il.lusió efÃmera, no n’hi ha prou. Cal treballar el bà squet a tots els nivells : promoure els clubs de les comarques gironines, fer bà squet de base, donar projecció als directius i tècnics de casa, col.laborar institucionalment i tots plegats, aportar-hi tot el que poguem.
Em sap greu no tenir bà squet d’èlit a Girona, però cal ser optimista i pensar que si es treballa bé, aviat en tornarem a tenir.
Això sÃ. Hem d’aprendre a cuinar i fer bons à pats per després poder fruir de llaminadures i no patir el buit quan se’ns acaben.
En tenim exemples clars a prop de casa. Els amics de Badalona i Manresa ens en poden ensenyar.
