El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/sensepresses
Articles
Comentaris

Lluny d'ella

Diuen que ningú no mor del tot mentre hi hagi algú que el recordi, però pot passar que patim l’oblit en vida i hagi de ser qui més ens estima qui hagi de recordar per mantenir la vida, els nostres records.

La Sarah Polley, una de les actrius característiques dels films d’Isabel Coixet (la recordareu a “La meva vida sense mi”, “La vida secreta de les paraules”), signa el guió i la direcció de Lluny d’ella (2006), la seva primera pel.lícula.

No sé què pensareu els que hàgiu vist el film, però l’he trobat una història és plena d’humanitat i tendresa, explicada d’una manera subtil i elegant, utilitzant més les imatges que no pas els diàlegs per narrar els difícils sentiments que aquest admirable home es troba davant la difícil situació en què la vida l’ha posat.


Segurament, hi haurà qui trobarà que, en alguns moments de la pel.lícula, hi ha un cert abús de la tendresa (com ja passa amb Coixet) però, d’una banda, l’homenatge que es fa a totes les famílies que lluiten diàriament amb aquestes malalties i de l’altra, els ulls d’una Julie Christie intemporal, s’encarreguen de perdonar-ho tot.

Un bon film que he recuperat del calaix de pel.lícules pendents que tinc i que també us recomano que no deixeu caure en l’oblit.

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmailby feather