Gènova. Ens fa falta tota una vida per aprendre a viure
7 juliol 2010 per Dani Coll
Deia John Lennon que la vida és tot allò que ens va succeint mentre nosaltres estem entossudits amb fer altres plans, i és que és ben cert que, com més intentes planificar el futur o marcar-te objectius vitals encaminats a assolir la felicitat que tots anhelem, més l’atzar es torna esquiu i joganer, fent-nos anar amunt i avall per les onades de la nostra existència.Â
Pel·lÃcules com Génova (2008, Michael Winterbottom) ens recorden aquest fet, posant-nos al davant les vides d’un pare i les seves filles, les quals han donat un gir inesperat, situant-los en un mar de dubtes i sentiments del qual cadascun d’ells haurà de triar el seu rumb.
És especialment interessant la manera com el director anglès, rodant d’una manera molt personal propera al documental, i amb un gran Colin Firth, ens dibuixa els sentiments i relacions entre aquests personatges. Sense pretendre jutjar-los ni valorar-los, únicament plantejant una situació i les diferents reaccions d’unes persones per assumir-la, ens suggereix precisament aquesta idea de la dificultat que tots trobem a viure l’incertesa de les nostres vides. Una altra manera de recordar l’encertat pensament de Sèneca : Ens fa falta tota una vida per aprendre a viure.