14 de març:
“Un M9.0, tres M7.x y 44 terremotos M6.x en cuatros días”
Aquest és un dels tweets que @kirai, un espanyol resident a Tokio, escribia a darrera hora d’aquest dilluns. Aproximadament 20 hores després, quan estic escrivint aquesta entrada, la xifra encara puja.
@kirai s’ha convertit per a molts en la primera font d’informació sobre el que està succeïnt al Japó. Construeix un relat allunyat del llenguatge periodístic, a peu de carrer, ben bé com si tinguéssim un conegut que ens anés explicant el que fa i el que sent. Héctor García, que és qui hi ha darrera Kirai, explica també l’experiència des de Facebook, després que el seu blog s’hagi col·lapsat per excès de visites.
En la catàstrofe de Japó, Twitter és també l’eina utilitzada per alguns periodistes per a oferir un relat àgil i directe, molt més que el que poden transmetre en uns reportatges forçosament més elaborats. És el cas de Japan, el Twitter de l’equip de CNN format per 12 corresponsals. La CNN manté també un blog, This Just In, que aquests dies s’ha convertit en un monogràfic sobre Japó.
El valor de l’experiència de cadascuna de les persones ha adquirit un valor superior al vist mai abans: YouTube n’és un bon exemple. El CNN iReport, per la seva banda, convida a que qualsevol es converteixi en un reporter, publicant la informació i les imatges que tingui disponibles.
Els recursos de visualització d’informació (molt més directes i didàctics que les explicacions textuals) són àmpliament utilitzats per explicar els factors relacionats amb tots els factors afectant Japó. Pacific Tsunami Warning Center, per exemple, informa d’alertes de tsunamis sobre un mapa. El Mapa d’Impacte del Tsunami i el Terratrèmol es nodreix dels iReporters de la CNN per representar la informació directament en el lloc en el que està passant. El New York Times utilitza animacions infogràfiques per explicar-nos què ocorre amb les centrals nuclears. Windfinder informa en temps real del clima i el vent a Japó. I TargetMap ofereix el mapa de radioactivitat per preferectura, contínuament actualitzat.
La xarxa també ha servit per posar en marxa campanyes d’ajuda al Japó. Tot i que són a hores d’ara moltes, GOOD i la CNN en fan un bon recull.
Un dels més ràpids en reaccionar ha estat Google, que poques hores després del terratrèmol donava accés al seu Person Finder, una eina que ja havia posat en marxa en catàstrofes anteriors.
També de Google és la plana Crisis Response, que compendia tota mena de recursos i vies d’ajuda al Japó.