Un punt absurd

El 1977, Berlanga i el seu guionista Rafael Azcona ens van explicar esplèndidament a “La escopeta nacional” les desventures d’un industrial català, en Jaume Canivell (José Sazatornil) i la seva amant (Mònica Randall) gastant-se els quartos en l’organització d’un cap de setmana de cacera a Madrid per aconseguir els contactes necessaris entre els personatges del règim franquista i de l’alta burgesia i poder “col·locar” un estoc de milers de porters automàtics.

Avui, la portada d’El Mundo amb el titular “Garzón i Bermejo cazaron juntos en plena operación contra el PP” m’ha fet pensat en aquella magnífica pel·lícula plena de situacions absurdes i esperpèntiques que retratava una manera de fer negocis, un compadreo de latifundi que persisteix i que és propi de l’Espanya eterna.

El diari de Pedro J portava massa dies anant per darrera d’El País amb les seves històries d’espionatge i de trames de corrupció que han posat el PP contra les cordes i avui El Mundo -com li correspon al seu paper mediàtic i polític- ha reaccionat disparant contra els socialistes i situant al ministre de Justícia, Mariano Fernández Bermejo i al jutge de l’Audiencia Nacional Baltasar Garzón compartint, el cap de setmana passat, montería, àpats i confidències en una finca privada de Jaén.

Seguint el guió previst, Rajoy, que portava uns dies molt ensopit, ha aprofitat la bombona d’oxigen oferta per El Mundo per recuperar l’alè i per anunciar el trencament de relacions amb el ministeri de Justícia mentre Bermejo segueixi essent ministre, decisió que, en paraules de Federico Trillo, comporta la suspensió del Pacte de la Justícia.

Les filtracions anti-PP que està rebent El País, amb els comicis gallecs i bascos a la cantonada, i la confraternització amb olor a pólvora de Bermejo i Garzón – que instrueix el cas de corrupció a la galàxia popular- han estat elements suficients pel cop de puny damunt la taula, aquest gest enèrgic que el món conservador – amb l’Esperanza Aguirre al capdavant- exigia des de fa dies al líder del PP.

L’ambient cinegètic s’ha instal·lat les darreres hores en el llenguatge polític. “No podemos seguir en el Pacto de la Justicia por la misma responsabilidad que lo firmamos. Da la impresión de que alguno de ustedes señala y que el otro dispara“, ha dit el portaveu de Justícia del PP, Federico Trillo durant la compareixença del ministre en una comissió del Congrés.

Mentrestant, Bermejo ha admès que va anar de cacera amb Garzón i amb altres persones però també ha assegurat que en cap moment van parlar de l’assumpte de la trama de corrupció perquè “al campo se va a disfrutar, no a llevar los problemas”.

Tal vegada és cert, però si és així, el ministre ha pecat d’ingenu o d’imprudent oblidant el principi bàsic segons el qual la dona del Cèsar, a més de ser honrada, ho ha de semblar.

Més d’un, llegint avui el que explica El Mundo, haurà pensat quanta raó tenia Alfonso Guerra quan fa una colla d’anys, referint-se a la manca de separació de poders, mal endèmic a l’estat espanyol, va deixar anar la seva frase més lapidaria: “Montesquieu ha muerto”.

I molts d’altres, entre ells qui això signa, hauran imaginat una nova escena de “La escopeta nacional” en la qual, en un descans de la jornada de cacera, l’industrial Jaume Canivell s’apropa a Bermejo i a Garzón per vendre’ls les excel·lències dels porters automàtics. El ministre i el jutge mediàtic se’l miren amb menyspreu i el foragiten sense contemplacions amb l’amenaça d’obrir-li un procés per intent de corrupció i de filtrar-ho, com és natural, a la premsa amiga.

Actualització:

Embolica que fa fort. Resulta que l’organitzador del cap de setmana de cacera a la localitat de Torres (Jaén) va ser Bartolomé Molina, un exregidor i militant del PP. Molina ha declarat que el propietari de la finca, l’empresari farmacèutic José Peñas Pérez, originari de Torres i resident a Catalunya, li va demanar que es fes càrrec de l’organització. Ell va convidar al seu amic el jutge Garzón, mentre que Peñas va fer el mateix amb el ministre Bermejo. Segons Molina, a la cacera hi van assistir mig centenar de persones i Garzón i Bermejo no van mantenir cap conversa privada. El membre del comité local del PP s’ha mostrat indignat per la reacció del seu partit: “No se puede estar machacando a las personas por una cosa que no es cierta”.